| |
sopar
 diumenge 16/març/2014 - 08:13  802  1
hem quedat per sopar amb la incògnita de com serem i si respondrem a la imatge que ens hem fet l'un de l'altre després de parlar virtualment durant mesos i, encara que no ho volguem admetre, probablement anys. estem moderadament nerviosos perquè el sentiment que s'imposa és l'expectativa i una il·lusió adulta i controlada, de qui ha après a no esperar res sense convertir-se en un amargat. fins ara, el sexe ens ha donat moltes més coses que l'amor. Per això som aquà i per això, quan ens veiem, ens alleuja agradar-nos des del primer moment. Rà pidament, adaptem els retrats robots esbossats per la imaginació a la realitat, i ens agrada fixar una imatge que a partir d'ara perdurarà . Fem comentaris banals amb la naturalitat d'uns vells amics. ens satisfà sentir-nos còmodes mentre triem, entre tots els plats de la carta, els que menys ens comprometen. ens mirem. somriem. i aleshores tu t'acostes i em dius (en veu baixa però prou alta perquè els comensals de les taules veïnes puguin imaginar que han sentit el que han sentit) que no portes calces. la informació m'explota a la imaginació i esquitxa tots els minuts que passaran fins que, urgentment, ens trobem al lavabo per tornar a confirmar que el sexe és la distà ncia més curta entre dos punts.
|
Contactes
Registra´t
