| |
Per Sant Jordi, un relat breu de la llegenda modernitzada...
 dissabte 19/abril/2014 - 10:24  2501  0
Maria, rèptils africans i un cavaller sobre una Harley
És de nit. La llum d’una lluna somorta centelleja plàcidament i es diverteix ballant sobre les arrissades ones d’un mar Mediterrani que sembla celebrar l’arribada de la primavera. Però de sobte, la llum platejada s’apaga sota la llarga eslora d’un vaixell que arriba d’un destí desconegut.
Al mirador del castell de popa, recolzada a la barana, Ariadna Sira observava el port de Barcelona descansar en la quietud i el silenci de la nit. La seva ment repassava moments tèrbols del seu viatge, intentant desxifrar el que realment havien trobat. No podia deixar de pensar en la criatura que ara portaven a bord, ni tampoc en les paraules del xaman de la tribu dels pigmeus quan van decidir endinsar-se al cor d’aquella jungla.
Mentrestant, no molt lluny d’allà, un jove motociclista feia rugir a tota potència la seva magnífica Harley. Volava sobre el llom de la màquina. Cavalcava com un modern cavaller en direcció al port de Barcelona, on la seva estimada estava a punt d’arribar.
I quan el vaixell ja atracava al moll indicat, Ariadna Sira veié a l’entrada del port el seu promès arribant amb aquella Harley flamejant que tant la inspirava. Llavors baixà de l’embarcació, oblidant per uns moments la criatura que duien a bord, i es llençà als braços del seu promès, que ja havia desmuntat i aparcat la fabulosa màquina a un costat.
En Jordí no perdé un segon en besar els carnosos llavis de la seva promesa de pell xocolatada i mirada de carbó. S’acostaren a la Harley i s’hi recolzaren còmodament. Ella, fins i tot s’hi pujà divertida i amb ganes de gresca. I mentre esbossava somriures i balancejava el cap amb aire divertit, fent volar la seva llarga melena imitant el ball d’un mar Mediterrani excitat; en Jordi es preparava discretament un porro de Marihuana.
I quan el tingué a punt, i la flama prengué de roig embravit la cigarreta d’una herba nascuda en les profunditats del cor del carib mexicà, oferí una calada a la seva promesa.
Durant una bona estona estigueren gaudint del plaer de l’herba, fins que, en un moment determinar, escoltaren un crit d’horripilant naturalesa. A l’instant, no saberen si allò que havien sentit era real o la Marihuana hi tenia alguna cosa a veure. Del vaixell sortien els mariners corrent amb desesperació. Ariadna i Jordi observaren amb un esgarip com les cares d’aquests mariners estaven envaïdes per una pal•lidesa fantasmal, però el que venia darrera encara era molt pitjor: veieren una criatura monstruosa que els hi evocà imatges grotesques de dracs mítics.
La bèstia saltà per la proa del vaixell i caigué davant dels dos enamorats destrossant el paviment, fent esclatar la pedra i llençant fragments en totes direccions. El terra vibrà sota els portentosos membres d’aquella monstruosa aparició, i Ariadna Sira fou arrancada de la Harley que ara trontollava i queia al terra, per les urpes gegantines d’aquella bèstia. Un cop de cua impactà contra una tanca metàl•lica i la Harley que ara lliscava molts metres enrere, despertant espurnes de foc del paviment. Però en Jordi fou ràpid. Saltà a un cantó esquivant l’arremesa, corregué fins a la Harley i l’aixecà a la vegada que feia rugir amb una potència colossal el seu motor. La roda posterior girava amb demència, fent derrapar la màquina en un moviment sinuós. A l’instant en Jordi la muntà, i a mitja trajectòria contra el monstre escamós, s’inclinà a un flanc, agafant al vol una llança que havia format part d’aquella tanca abans de ser destrossada i arrancada.
I cavalcant com un cavaller de llegenda, en Jordi perforà el coll del monstre i el tombà al terra, sobre el pèlag de la seva pròpia sang. Ariadna Sira, ara lliure de les gegantines urpes d’una criatura més antiga que qualsevol civilització humana, grimpà amb gràcia i agilitat sobre la furiosa Harley, y besà amb passió al seu promès. I mentre els seus llavis fruïen en la passió del moment, una rosa aparegué dels fons d’un pèlag de sang que regalimava per la vora del port. En Jordi, fascinat per aquell naixement espontani, l’agafà i li entregà a la seva enamorada, ignorant el moviment furtiu que lliscava a la seva esquena, entre les ombres juganeres.
|
Contactes
Registra´t
