| |
Ballant amb rates
 dimecres 1/octubre/2014 - 05:06  623  0
Tan grans i vives eren que pareixen conills en fila Ãndia enfilant-se per la palmera.
On van tan decidides?
Eren temps difÃcils quan la pallissa estava de gom a gom de panolles de dacsa ,nyores i vitets.
Si, d'eixos que feren de mi un mestre de les caragolades en les primeries de la tardor.
Les mateixes tardors quan escoltava la monotonia de pluja rere el cristall de la meua cambra i veia un rastre de rates llustroses adreçant-se cap a les golfes buscant els grans.Rates de camp ,rates de l'albufera ,rates de sueca i sollana però per les meues latituds.I alguna que altra claveguera:Temptació de rates.
Ja fartes pujen per dalt l'escaiola de la talla del dormitori i fan uns salts i unes carreres que em recorden el ball de la plaça darrere les xicones.
No em deixen dormir.Porten un trà fec que roman entre son i vigÃlia. Voleiant en la foscor la verge fosforescent es projecta sobre un retrat polsos i antic.
M'envaeix una pà tina de tristor en veure dues nenes petites mirant-me fixament.
Més que tristor és un salt obstinat d'atenció en una casa vella i atrotinada.
Temps enrere els germans de mon pare també plantaven panÃs ,nyores ,arròs i terciana:
-Pare ,podem anar al ball aquesta nit?
-Clar ,home.El pare vol que disfruteu.Aneu a divertir-se ,collons.........
............................
-Vicentet ,xé va que són les sis del matà i els hòmens ja duen el sarronet!
La mirada és la dels infants que desconeixen encara les tenebres però l'instint ancestral delata una sospita.No és tristor ni alegria però tampoc la mirada eufòrica dels xiquets lliures encara de la realitat de la vida.La mort inclus als nens informa de llur destà implacable:En apenes dues setmanes la pigota s'emportà les nenes . la vida continua envoltada de resignació i melà ngia.
El cas és que el retrat anava a bacs ple de pols i jo el vaig emmarcar.Vist l'entusiasme ,mon pare me’l va regalar i em contà la història.
Han passat molts anys però no em trac del cap les rates llustroses acassant-se per dalt la talla ,les xicones del ball i ,sobre tot, la mirada trista de les meues ties que no arrivava a ser trista però tampoc alegre.
|
Contactes
Registra´t
