| |
Amb la lluna per companya...
 dilluns 22/octubre/2007 - 03:10  1327  1
...A tots els que tenen la lluna per companya...
"perquè una vegada hagis aconseguit volar lliurement camninaràs sempre més amb la mirada aixecada al cel. Perquè ja has estat "allà"...i vols tornar-hi"
La LLUNA PLENA sempre hi és...La vegis o no....Com els bons amics!
Aquesta lluna que "trastoca i transforma". Que carrega de llum i d'energia i que amb la Tramuntana esvera i altera l'esperit ...I si us deixeu portar arribereu a ser "alquimistes de sensacions".
Amb una bona colla de gent que he conegut i "trobat" en el meu caminar per la vida, la LLUNA PLENA ha esdevingut un vincle d'unió...
Aquesta lluna sota la que rius i plores, morts i neixes, estimes i odies,...Amb la que t'adorms i et despertes, hi fas l'amor i et deixes seduïr, ...A la que li demanes i retreus,...
La LLUNA PLENA, una gran companya de viatge. La lluna que creixent o minvant, aquí es veu vertical i més enllà de la Creu del Sud en veu horitzontal...La lluna que totes les cultures i religions, tenen com a referent espiritual, astral, físic, diví, ...
L'he compartit amb presents i "absents"...I cada 28 dies la celebrem com el preludi d'una nova lluna que cal viure intensament...
La lluna que em recorda a tots els d'aquí...i a molts "d'allà" , especialment als que he tingut la sort de conèixer en els meus viatges a "països sense asfaltar" - com els defineix un bon amic meu-: al berber de la caravana del desert del Teneré, al tuareg "senyor" de Toumbouctou, al musulmà que va celebrar amb mi l'any nou cristià amb vi jueu vora les dunes del Sahara marroquí, al pescador clandestí de piranyes del Amazones, a la que ens va donar aigua potable al Kalahari, al "patró" de la piragua del Níger, a l'aventurera solitària anglesa que va compartir amb mi un tram de travessa pel Salvador, a l'artesana de la tribu himba que ven collarets al nord de Namíbia, al "taxista" que em va protegir de la guerrilla de Guatemala, al "germà-rebel" anti conqueridors espanyols que em va portar per Qusqo, als "amics" de Tambacounda a qui vaig comprar talles de fusta magnífiques i que em van fer bons tractes...a canvi del meu rellotge i dos dies de regatejar, als indis de Ailigandi a Kuna Yala que em van volguer en una cerimónia animista, a la xamàn del Ladak que em va donar l'amulet de la sort, al monjo budista del Lamayuri que em va "purificar", a la nena dels aiguamolls de Gambié que va demanar permís al seu pare per deixar-se fer una foto, al amo del hotelet de Croàcia que en plana posguerra em va deixar dormir en el sofà del seu despatx perquè no tenia habitacions, al teixidor de Uros que va venir fins a Taquile, al monjo ortodoxa del monestir de Meteora que coneixia la "llegenda" dels almogàvers a Grècia, al capità del vaixell fluvial que en ruta des de Moscou a Sant Petesburg em va deixar penjar l'estelada al pal major perquè era 11 de setembre, que al que ens va "arreglar" una roda i ens va ajudar a seguir la ruta pel bell mitg de Botswana, als "amics" descendents d'esclaus del Sudàn que sobreviuen fent de músic pels visitants, a la senegalesa que m'acompanyava per la Illa de Gorée, a la nena que va exclamar "un blanc!" i va marxar espantada quan en va veure pel seu poblat del Camerún, als voluntaris que ens ajudaven als combois humanitaris a arribar Bósnia i Kosova en plena guerra, a la família de pigmeus que em van aixoplugar a la selva de Guinea, a la cooperant del camp de refugiats kosovars de Macedònia, al noi que em va ensenyar a respirar per a que pugés un pic de 5.400 metres a la Cordillera Blanca dels Andes, a la taiwanessa que vaig conèixer en un vagó del Transiberià, al caçador d'àligues del Kazastàn, al mongol que portava el cotxe pel desert del Gobi i es perdia, a "l'incombustible revolucionari" de Cuba, a la noia amb qui vaig compartir una panotxa de blat de moro a la brasa a Benín, al del "hotelet" destartalat que es va inundar de Ouagadougou a Burkina Fasso, al professor de física-"guia" de Sibèria, als nens que van jugar a "futbolín" amb mi en algun lloc perdut de Mauritània, a la sahariana que viu a Qatar i que va aprendre una mica el català abans que jo aprengues àrab, a la noia que es va tapar la cara per protegir-se el rostre del Iemen, a les noies i dones de Conakry amb qui vaig "celebrar" l'abolició de la ablació al seu país, a la indígena que plorava quan li explicava aixó a Benín, al missioner jesuïta de Nova Delhi, als que ens van "cuidar" quan estava amb altres cooperants en un "camp de concentració" a Guinea Bissau, a l'estudiant de filosofia budista que s'emocionava explicant el genocidi leninista a Mongòlia, al cap de tribu que em "donava" la seva filla a Foumban perquè me l'emportés a veure món, a la refugiada de Somàlia que intentava passar la frontera, a "l'interpret" iemení que estava desesperat per la repressió musulmana i que em va portar fins a les platges de Aden, al pobre indi que "es veia mort" durant una tespesta tropical a la selva de Boca Manu, al xinés que té família a Catalunya i em va fer de "guia" pel metro de Pequín, al pastor de rens que em va convidar a vodka Lapónia,...I a molts més que ara no recordo, i que "no tingent res" o poc per compartir m'han donat molt...
A cada pas "he deixat una mica de mi"...però m'he omplert de vida i experiències...
Amb tots i totes , parlant amb una o altre llengua, amb gestos o dibuixos, ens hem "encomanat" a la LLUNA PLENA i hem deixat en mans del destí i l'atzar el "retrobament" amb un "fins la propera!"...
A gairebé tots els "tinc" retratats. Revisc bons i grans moments quan miro les fotos...Sempre penso que més d'un encara em deu tenir "present" quan arriba la LLUNA PLENA, i es recorda del "llunàtic" empordanés que li va dir que "la lluna és l'espill dels esperits lliures"...Som com "estels filants", i si desprenem prou energia, el nostre traç perdura més....Això farà que ens recordem mútuament cada LLUNA PLENA
"ai d'aquell que no té més demà que l'avui, que no pren nou alé per anar més enllà" - Lluís Llach -
Avui ha anat així...
BONA LLUNA PLENA PER SEMPRE, bloquistes!
|
Contactes
Registra´t
