| |
8. La Pili.
 divendres 25/juliol/2008 - 09:40  493  1
La primera vegada que vaig baixar les calces a una noia
debia tenir 5 anys.
Ella era la filla del propietari del bar del davant de casa
i es deia Pili
i parlava en castellà .
Fou una llà stima que llavors no se m'acudÃs,
ni ningués punyetera idea
que en aquell forat rosa
per on les nenes orinaven
s'hi podia posar el meu piu,
però va ser aixÃ
mai no se'ns va ocòrrer
que les coses funcionessis d'aquella manera
i estic segur que si algún nen els ho haguès dit
li haguèssin dit que era fastigòs
juntar els òrgans
que serveixen per fer pipÃ.
La Pili era
una nena d'ulls blaus
molt vius,,
cabell castany
amb cuetes,
pell entre blanca
i rosada,
un somrÃs
permanent
als llavis
i volia ser
la meva nóvia
i casar-se
amb mi
i tenir molts fills.
Quants anys fa que no sé on para?
Sé que es mestra,
no sé res més
però si alguna cosa no vull
és que un poema meu
s'assembli a una cançó de Serrat.
O sigui que deixarem de banda la melangia fà cil
i tornarem a narrar la història
en versos lliures
i recordaré, primer,
que la Pili iva marxar del barri
perquè el seu pare havia fet diners
i ja no li semblava digne
viure al barri Xino.
Però un dia va venir
i ens varem retrobar.
Llavors els dos ja erem pre-adolescents
i sabiem
-anava a escriure que perfectament, però tampoc no cal exagerar,
per a que servien els genitals
i, a més,
ella començava a tenir uns pits lleugerament inflats
interesantÃssims.
Total,
que la vaig intentar convèncer per veure-la nua
i ho vaig aconseguir.
Mare de Déu Senyor quin prodigi
i quines bajanades que ens deien a l'escola
de les noies, els seus cossos
i els pecats del dimoni!
Just en el moment en que la volia convèncer
per a que em deixés introduir el meu penis
a la seva vulva
-a veure que era aquell diantre de plaer que feia anar el món de bòlit-
els nostres pares ens van cridar
i ens và rem vestir a cuita correns.
No l'he tornat a veure mai més.
Déu aquell dia va pecar.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
