| |
Fixeu-vos bé
 diumenge 7/desembre/2014 - 07:31  1234  0
Potser sóc l’única. Vols dir que algú altre s’hi ha fixat? és tant meva que potser millor ser l’única, tota per a mi!
La gent que corre pel carrer no s’atura a mirar-la. Només corren. I per les finestres i els balcons no es veu ningú. Mai no es veu ningú. Tothom al forigonet ben atrafegats, enganxats a feines o a pantalles interactives (o no). Quina comunicació més freda, tot plegat.
A la plaça lÂ’immens arbre de Nadal amb boles lluentes de color de rosa està ben solet. PodrÃem dir que lÂ’han "plantat". Suposo que només sÂ’hi fixen els qui han de comprar regals de forma compulsiva o obligada per les dates i pels mitjans. Però és més fà cil veure lÂ’arbre que la lluna. Per veure la lluna has de fer un esforç afegit, has de mirar cap al cel, aixecar el cap. I no estan els temps per anar fent massa esforços sense més ni més.
Però jo no puc deixar de mirar la lluna plena, ni la claror que entra per la finestra i deixa les ombres marcades al terra de la llum de peu i del butacó. Tant m’hi estic que arribo a veure com es mouen les ombres, com van girant. Perquè la lluna - com tot en aquesta vida - avança i no es pot aturar.
És fins a cert punt hipnotitzador. Mires i mires aquella claror al cel i als teus peus. Té un to lluent, platejat, grisós. Al sol no el pots mirar perquè fa una claror massa descarada, però a la lluna sÃ. És una llum més insinuant, més embruixadora, més cà lida. Mireu l’última lluna plena dÂ’aquest any i demaneu un desig perquè qui sap el que lÂ’atzar ens te preparat per lÂ’any que encetarem dÂ’aquà a pocs dies.....
|
Contactes
Registra´t
