| |
El crim de la purÃssima
 dimecres 21/gener/2015 - 10:14  731  0
Si ,sembla que les coses son com son.Que hem d'estar agraïts de tot el que tenim
però continuant fent via sense mirar enrere.
La vida és com els núvols que passen fent un tomb sota un Prat ple de roselles i semprevives.Passen lentament i els gaudeixes ;estimes el seu univers que et regala.
Quan creus alcançar el cim de la felicitat, perquè creus que mai més et trobaràs sol,de sobte desapareix per sempre de la teua vida.
Aixà son les coses:Un home s'enamora en plena guerra mundial enmig de la desolació de Berlin i tots dos travessen la frontera Suïssa per les muntanyes.Es un espia i té por.A més la dona està embarassada i necessiten urgentment un hospital amb un mÃnim de condicions ;un hospital que done la talla.
De dalt d'un turó veuen atònits el pas d'un tren carregat de jueus cap als camps d'extermini.Un paÃs que ha sabut muntar-sÂ’ho de puta mare entre divises i neutralitats.Qui no pren decissions no intervé i no s'enganya però no és el tema que m'ocupa.
El doctor diu que tot va bé ,ell fa una becaina.El metge li torna a dir que tot va bé però està serios.
El doctor ix corrents i arriba un altre.Ja son tres.Li diuen que no es preocupe de res.Ell es menja unes rosquilletes.
Ix un metge i li torna a insisitir tot pal.lid:
Tot va bé ,tot perfecte...
No ha anat bé.Està pal.lid.Es tambaleja pel carrer i alguns pensen que està bufat.No està bufat sinò que camina a trompades.Cau i s'alça.La cara està blanca com el gesmil.No plora.No pot plorar.
Si bé ho mires ha eixit de l'hospital amb les mateixes condicions que feia quatre mesos a Berlin quan encara no la coneixia.
Però ara fa cara de mort.Com pot canviar tant un home en quatre mesos tenint en compte que té el mateix que tenia?
La dona i el fill han mort.Ell ha quedat sol i buit en quatre mesos.Abans estaba sol i ara buit.Tan rà pid tot que no li ha donat temps d'assimilar-ho.
El dolor necesita d'un temps per poder ser reconegut i empassat.En fi ,és la vida.
Volia parlar del crim de la purÃssima.Un crim que la ciutat d'Ontinyent no mereixia i la va conmocionar.L'església de Santa Maria plena de sang.El tresorer dins l'església assassinat amb un destral ple de ferides i el cap obert.
Encara tremole quan passe ----Ufff !Un home grandot que es va defensar però el destral va poder més que ell.
Açò va marcar un abans i un després a la ciutat perquè Ontinyent conserva encara la innocència dels infants.Un revés per a una ciutat que no s'ha desbravat ni pel túnel de l'olleria.Passen els cotxes però l'esència de les cases fresquetes i la gent festera continua igual.Encara es senten rises quan es besa una parella al portalet.
Una ciutat on els milers i milers d' andalusos també son valencians.L'únic lloc on els del pp no em donen ois ,que ja és dir molt.
El pobre home que acusaren era un tros de pa però les tv locals i el canal nou el féren papilla.Papilla seria poc.Per això ,quan veig tots els Canals tancats per la crisi,en certa manera m'alegre.Per cabrons i fills de p...
Era també tresorer:Una faena de moro sense cobrar més que les galtades dels periodistes.
Prompte la policÃa ho va veure clar.O simplement l'interrogaven per donar amb el vertader assassà que no s'ha sabut mai.
Jo crec que el sicari es va equivocar d'home i es va carregar al conejero però anaven buscant a un altre que els devia diners per cosa de droga del seu fill i que s'havia estacat en el ''fregao'' per veure si els diners per on passen banyen.No sé si m'explique.
Tot son suposicions meues perquè no s'ha sabut mai què va pasar realment.
|
Contactes
Registra´t
