| |
La promesa
 divendres 13/mar/2015 - 03:37  1307  0
Va arribar al davant de l’entrada del metro sense saber ben bé, com havia sortit de l’oficina del director de la seva empresa. Al cap, no deixava de sentir com un ressò atrapant en el cervell, les paraules del director dient-li que tancàven i que ja podia marxar cap a casa. Palplantat enmig de la gent que l’envoltava passant-lo per dreta i esquerra, alguns se’l miraven amb cara de dir: “estàs tonto, noi”?
Potser van ser 30 segons, o 3 minuts, que es va estar allí, immòbil, amb els braços caiguts, les espatlles destensades, l’estomac fluix, els ulls perduts mirant alguna cosas indeterminada… Un cop a l’esquena el va fer trontollar. Un home gran, d’uns setanta anys, va fer el gest de sostenir-lo en veure que es va desequilibrar. Alhora que estenia els braços per agafar-lo per les espatlles, es disculpava sentidament pel cop involuntari que li havia donat.
No va respondre a les disculpes. Es va redreçar i va començar a mirar al seu voltant amb ulls estranyats, com si no sabés on era.
L’home gran, se li va plantar al davant i amb expressió irada el va escridassar:
-Que no em sent potser? Que està borratxo? Li estic demanant disculpes, home!
Ell, ni tan sols se’l mirava. És a dir, mirava més enllà del cap del vell de cabells grisos i ulls estrets per l’enuig; podia distingir el perfil dels edificis que hi havia a l’altra banda del carrer, però la cara de l’home que li parlava la veia borrosa.
L’home insistia a demanar-li disculpes i alhora li retreia que no li fes cas. D’una, el va estirar per la màniga mirant de portar-lo fora del pas dels vianants que entraven i sortien del metro. Ell es va deixar fer i com si fos un autòmata el va seguir fins un banc que hi havia a prop. Una empenta suau al pit el va fer seure.
Una dona carregada amb dues bosses de súper plenes de fruita i paquets de pasta, s’hi va acostar en veure l’escena d’un vell abraonat sobre l’home jove que estava assegut al banc amb el cap dret i la mirada perduda.
-Que no es troba bé? –es va interessar.
-Veste’n dona dels collons! –exclamà el vell- Qui t’ha demanat res a tu?
La dona va marxar remugant per la mala educació del vell i lamentant haver-s’hi atansat.
El vell feia preguntes a l’home volent esbrinar què li havia passat, on vivia, si tenia família, on anava...
Però l’home semblava estar catatònic i es mantenia immòbil sense respondre ni fer cap gest. El vell va palpar la caçadora de l’home i va notar que en una butxaca interior hi devia haver la cartera. Fitant dissimuladament al voltant, es va decidir a agafar-la i va buscar el dni o qualsevol cosa que li donés una pista d’on vivia, o un paper amb un nom. Buscava quelcom que li donés la possibilitat de trucar algú per avisar-los del que passava. En regirar la cartera, va veure que hi havia dos bitllets de 500. Una mica més i la cartera li cau dels dits en veure’ls! Va tornar a mirar a dreta i esquerra per assegurar-se de que ningú l’estava mirant. Amb gest hàbil i ràpid, propi d’un mag, els dos bitllets van desaparèixer de la cartera i van anar a parar a la butxaca del pantaló del vell. Després, donant-li coperrets amistosos a l’espatlla, el va voler tranquil•litzar,
-Bah, no t’amoïnis. Vaig a buscar ajut i torno en un moment. No et moguis, eh?
Amb passes apressades es va allunyar del banc on havia deixat l’home. En arribar a la cantonada del carrer, va arrencar a còrrer estrenyent amb la seva mà la butxaca on hi tenia els dos bitllets. L’esma no li donà més que per a recòrrer un carrer i es va aturar a la següent cantonada esbufegant i amb el cor que semblava que li volia sortir del pit. Alçà la mà en veure un taxi lliure que s’apropava. El vehicle es va aturar davant seu i hi pujà.
-Al Liceo –va demanar.
El taxi va arrencar i va posar rumb cap a l’adreça demanada pel vell. En arribar al Liceo, l’home va donar al taxista un bitllet de 10 i li va dir que ja estava bé. El taxista es va alegrar de la generositat del vell i va desaparèixer enmig d’una riuada de cotxes que baixaven per les Rambles.
L’home vell es va quedar dret mirant per les Rambles amunt tractant d’esbrinar si algú l’havia seguit. Després d’un parell de minuts, va decidir que tot estava en ordre i va començar a caminar cap avall. Va girar pel primer carrer estret que es va trobar a la dreta i després de fer unes ziga-zagues s’aturà davant un bar que tenia un rètol que feia temps havia perdut la intensitat de la pintura que el dibuixava. Amb això, encara s’hi podia intuir el que devia haver estat, temps enrere, una platja amb palmeres de les que hi penjaven un parell de cocos, una barca on hi havia una ballarina vestida amb fulles verdes que li anaven de la cintura fins a sobre els genolls, amb una corona de flors blanques (?) al cap, i un horitzó on es confonia el blau del cel amb el del mar. També s’hi podia llegir el nom: Acapulco.
Sense dubtar, amb pas decidit, el vell va entrar a l’interior del local. Una llum de color lila dominava l’ambient. Llums petites situades a les cantonades del sostre, s’encenien intermitentment com si fossin estels del firmament de colors blau, vermell i groc. L’olor era indefinible però era dens amb reminiscències d’ambientador de pàtxuli. Mentre anava avançant pel local, deixava a la seva esquerra una llarga barra de bar on s’hi endevinaven dues ombres que devien ser cambrers; a la dreta un seguit de taules rodones petites amb les que s’hi intercalaven cadires folrades amb una mena de vellut de color fosc però impossible de determinar la tonalitat. Quan va arribar al fons de l’establiment, els altaveus deixaven anar “La Promesa” de Melendi. Ell va pensar que era una mena de confirmació del que havia dit el dia abans a la Yessica: una morena d'exuberància incontestable, llavis gruixuts i malucs enormes.
Quan es va veure davant d’ella s’hi va aturar. La dona se’l mirava amb expresió fastiguejada fins que ell va brandar el bitllet de 500. La cara de la Yessica es va il·luminar immediatament i a ell li va semblar que era l’estel més rutilant del firmament.
-Mi amooool –va exclamar la Yessica mentre s’emportava el vell cap a un racó on no hi havia estels que lluïssin.
octavioms.blogspot.com
|
Contactes
Registra´t
