| |
El tornavís del tren
 dimarts 9/juny/2015 - 05:53  1947  1
Hi ha un tornavís mig solt tambalejant-se al sostre del tren de rodalies.A tirar de pedra
de l'estació d'Amposta un home estrany.
Tots els dies es queda mirant el tornavís.Perquè me'l tropeço cada dia al mateix tren.Un dia em diu que acabarà caient d'aquí vint-i tres trajectes de rodalia.Es passa tot el temps mirant-lo mentre memoritza les meves sabates de xerol ,el jersei de punt ,la falda de flors amb cadascun dels seus plecs ,el rellotge i cada segon que marca.Controla l'alenar d'un vell entregat a morfeu.La respiració compassada de l'ancià la fa seva a força d'observar-la minuciosament.
Sortim de l'estació i compta els vianants ,el pilons.Després deu minuts en blanc sense pensar i torna que torna al tornavís.
El cansament em pot i pegue una becaina.L'home roman dos seients davant meu mirant el tornavís.
Déu ni do.Somio en un bes profund d'enamorats.Unes mans expertes recorren les cames i els malucs.M'aparten els cabells de la cara i ,com un batidor,son tots plegats retirats enrera els muscles.
Em passen els dits per les parpelles i els ulls.Un foc reparador puja per les cuixes tot abocat al meu tresor.Quin foc ,senyor!
Déu ni do.Quin plaer més intens ,rítmic i compassat!
Ohhh ! El meu tresor no pot més i esclata en un orgasme incalculat.
Desperto tot seguit temorosa de Déu.De Déu no.Dels homes que hi pugui haver al tren per si se n'han adonat de la meva glòria passatgera transformada en sospirs.Miro a dreta i esquerra i el vagó està buit.Només un home i penjat al sostre un tornavís.
|
Contactes
Registra´t
