| |
El silenci... el silenci de l'espera.
 diumenge 14/juny/2015 - 10:38  1009  0
Quan un no pot ser més que ell mateix; quan el món, la vida, no deixa mostrar i no permet ser qui es voldria sentir ser, quan l'univers interior és en guerra amb la "vida", en batalla a mort amb el món, aquest món que ens ha tocat no tant viure'l com tan sols transitar... quan estimar i ser romàntic ens és un tabú no permès, una utopia que mai s'acaba, que mai acabarà... quan passa tot això, que no és ni poc ni molt, és quan deixem anar-nos en la nostra infinita imaginació tot volant entre cels i núvols dibuixats ben endins de la nostra inconsistent inconsciència... mentre l'aparença que ens governa és la que enganya, i ens enganya, mostrant-nos menys nus davant el món, aquest món, aquesta vida que no és ni poca ni molta i només, només, és.
Llavors, quan deixo anar les ales de les il·lusions il·luses, és quan cerco refugi en els genis poetes, en els genials lletristes que ens fan abstreure en un món paral·lel, i la pròpia ceguesa que es fa senyora de l'esperit esdevé, potser, més dolça i més dolorosa alhora que la pròpia del poeta, irreal, que som nosaltres, tu, jo, res més.
El silenci de l'espera (Andrea Bocelli)
"No sé
va ser mentida o va ser veritat
una trobada i un encant,
un t'estimo però no,
un riure com un plor
i et vaig donar
la vida meva.
I sé
que si el sol o si la lluna
ens enxampés enamorats
per bé o per mal
com ximples de la mà,
donaria
la vida meva.
Si fossis màgica ,
si fossis música ,
si el sol sortís per la teva pell
seriem amants
Si tu fossis meva
podria suportar per fi
aquest silenci
entre les ones de l'espera.
I així
les imatges de tu
que conservo en la meva mirada
em revelen la veritat :
Res sóc i res vaig ser ,
va ser res
la vida mia .
Si fossis màgica ..."
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
