| |
Honrar la vida
 divendres 13/novembre/2015 - 11:56  1510  1
S'acosta el dia de la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, però sempre hi ha un bon moment per reflexionar-hi. I si busquem l'excel·lència, busquem-la activament en tots els àmbits de la societat i en tots els seus aspectes, ja siguin físics, psicològics o simbòlics contra la injustícia. I més enllà de l'efemèride, aquesta política ha de donar-se de forma contínua en la nostra societat, fins a acabar amb qualsevol tipus d'injustícia i opressió cap a les dones i cap a la resta dels gèneres que es troben exclosos, silenciats i oprimits.
Comparteixo amb tots vosaltres, i especialment amb el meu congènere, un texte d'autor desconegut que m'han passat, i que trobo emotiu i en el que també m'identifico
"Diuen que a certa edat les dones ens fem invisibles, que el nostre protagonisme en l'escena de la vida declina i que ens tornem inexistents per a un món en el qual només cal l'ímpetu dels anys joves.
Jo no sé si m'hauré tornat invisible per al món, és molt probable, però mai vaig ser tan conscient de la meva existència, mai em vaig sentir tan protagonista de la meva vida, i mai vaig gaudir tant de cada moment de la meva existència com ara.
Vaig descobrir que no sóc una princesa de conte de fades, vaig descobrir a l'ésser humà que senzillament sóc, amb les seves misèries i les seves grandeses.
Vaig descobrir que em puc permetre el luxe de no ser perfecta, d'estar plena de defectes, de tenir debilitats, d'equivocar-me, de fer coses indegudes, de no respondre a les expectatives dels altres. I a pesar de tot i això .... ¡estimar-me molt!
Quan em miro al mirall ja no busco a la qual vaig ser... somric a la que sóc ara .... Me'n alegro dels passos fets, assumeixo les meves contradiccions. Sento que he de saludar a la jove que vaig ser amb afecte, però deixar-la a un costat perquè ara em fa nosa. El seu món d'il·lusions i fantasia, ja no m'interessa.
Quin goig viure sense l'obsessió de la perfecció! Quin goig no sentir aquest desassossec permanent que produeix córrer darrera dels somnis!
Vaig descobrir que puc passar temps amb mi i gaudir-lo, que no necessito de res ni ningú per ser feliç. Que la meva actitud davant la vida és el que crea la meva realitat, i que com més m'adono sense esperar res a canvi, mes rebo."
Autor desconegut
.
|
Contactes
Registra´t
