| |
Maleïda por...
 dilluns 16/novembre/2015 - 09:54  1494  2
La por, que ens comprimeix les idees i els somnis. Ens subjecta la gola i ens permet respirar a estones. La que quan ens saltem una norma i ens sentim una mica lliures, ens comprimeix més, per recordar-nos que no ens podem sortir del guió.
Ens passem el dia produint per altres... fent coses i duent a terme accions que omplen de satisfacció ... a altres. Ens buidem per dins, traient tot el nostre esforç i mèrit, tot el nostre talent per millorar la vida... d'altres.
Som com un exèrcit de zombis que lluita per tornar a la vida i treure aquesta bena dels ulls que ens fa veure-ho tot en blanc i negre
En tenim tanta ... Que si es pogués ficar en caixes i vendre, la humanitat seria escandalosament rica.
Imagino que os haurá passat alguna vegada de prendre un camí en contra del que pensin molts i fer-ho sabent que és el teu camí... amb una certesa absoluta de que has de trepitjar aquest tram de la teva vida com tu decideixes. ..i, encara més, fer-ho sabent que al final d'aquest camí no hi hagi el que busques, perquè estàs tan convençut de que cal que passis per ell , que saps que potser l'important está al primer revolt ... perquè el important del camí ets tu i no el camí, i que evolucionas prenent decisións a contracorrent mentre el transitas... encara que sigui una bogeria... encara que tots creguin que no té sentit ... imagines com seràs quan acabi? Perquè el camí ets tu …
I si no tinguéssim por... ¿de què seríem capaços? Heu notat alguna vegada aquesta sensació de llibertat immensa que ho inunda tot … d'haver-te tret la cotilla que t'oprimeix el pit i saber que pots triar i que pots prendre decisions pensant en el que et fa sentir bé i el que no ... Aquesta glopada d'aire fresc que t'omple de noves idees i, sobretot , aquesta sensació ingràvida de saber que pots, que tens dret a intentar-ho, que no t'importa errar, que passi el que passi et tens a tu mateix i que saps que fas el que cal i vols, encara que el món et prengui per boig.
Alimentem a la por i es va fent gran... fins endurir la nostra ànima i obstruir la imaginació. La por fa servir la raó com els nens fan servir la mentida.. ens canvia les emocions que ens fan vibrar per els altres, perquè el pànic ens encongeix... i ens anem fent petits per dins ...a la proporció dels nostres somnis.. i som incapaços d'imaginar que els podem canviar i podem construir-los.., complimentem els somnis dels altres perquè els propis són de riure, fan pena, són ridículs, impossibles, poc rendibles ... L'esperança es converteix en els vint minuts per prendre un cafè a mig matí, gairebé sense notar-ho pendents del rellotge i la carrossa es converteix en carabassa i aquesta vegada és més petita, encara que té el mateix preu perquè algú ha pujat l'impost afegit.
I si no tinguéssim por? I si tot i tenint-la , la vencessim..?
|
Contactes
Registra´t
