| |
HEM DE CELEBRAR AQUESTA CONSTITUCIÓ????
 dijous 10/desembre/2015 - 02:35  1817  1
Veig la primera part del debat a 8tv i ho deixo estar quan la pròpia Rahola diu que tots els convidats són molt previsibles i que cap no és capaç de fer la més mínima autocrítica. Això de l’autocrítica teòricament els faria ser més respectats, la gent els escoltaria amb més empatia, però si els assessors de campanya han decidit que els que es presenten a les eleccions tenen tots una trajectòria immaculada i no han comés mai de mai un error per alguna cosa deu ser.
I com era previsible el debat parla força més del passat i del futur. I de si ha servit o no la constitució espanyola per portar la democràcia a Espanya i si ha servit o no per encaixar Catalunya còmodament a l’estat espanyol. Els independentistes diuen que no i que no i els espanyolistes diuen que sí i que sí i els que estan per les terceres vies, diuen que a vegades sí i a vegades no, que depèn del que es faci referència.
Es veu que en Rufián, el cap de llista d’ERC a Barcelona, va dir que la constitució espanyola del 1978 era una constitució feixista. I en Juan Carlos Girauta, cap de llista de C’s per la mateixa jurisdicció, va pretendre que ho retirés, que una constitució feixista no reconeixeria la pluralitat política, ni el dret dels independentistes a defensar la independència, etc...i, finalment, va dir que un dels pares de la Constitució fou en Jordi Solé Tura, gran demòcrata i que es veu que havia estat professor de’n Girauta.
Bé, com que jo també vaig tenir de professor de Dret Polític i com a Degà crec que puc dir que ni Jordi Solé Tura era tant demòcrata – era comunista -, ni el fet que participessin en la redacció de la constitució gent de diferents partits vol dir que tothom hi tingués el mateix pes, ni el fet que fos votada per la majoria dels espanyols garanteix que sigui democràtica globalment i encara menys punt per punt.
Suposo que a ningú no se li escapa que quan es va fer la Constitució – any 1978 - el cadàver de Franco encara estava calent, l’oligarquia franquista dominava l’estat espanyol i els neo-franquistes de l’UCD de Suárez s’havien fet amb el poder amb molts més mitjans que la resta de partits. Per si això no fos prou resulta que més a la dreta encara hi tenien a Manuel Fraga d’AP – ara PP – i encara més a la dreta a Blas Piñar de FN. És a dir que el neo-franquisme no només dominava l’oligarquia espanyola sinó que havia vençut a les urnes i tenia a la seva dreta encara tenia partís més radicals.
En aquell context va néixer la constitució espanyola, que fou una constitució el mínim de democràtica possible en el context històric que es vivia o, dit d’una altra manera, el màxim neo-franquista possible. Per això hi ha tres o quatre coses que estan per damunt de la votació ciutadana com ara el sistema capitalista d’economia de mercat, la unitat d’Espanya, la monarquia i la dependència dels exèrcits a la monarquia.
Per la majoria dels demòcrates de llavors, pensem en el PSOE, que defensaven la república, el socialisme autogestionari, el dret a l’autodeterminació i la sumisió de l’exèrcit al poder civil tot allò per força els havia de fer arrufar el nas, però no hi havia alternativa possible. Es tractava de triar entre una miqueta de democràcia – la que tenim – o gens de democràcia. I la gent, naturalment, va triar una miqueta de democràcia. I des de l’esquerra i des de les posicions més progressistes i democràtiques això es va fer pensant que en un futur més o menys pròxim la constitució es podria refer i es podria replantejar tot allò que llavors, amb Franco encara calent al taüt, no es podia plantejar.
Però han passat els anys i la constitució continua vigent no només en allò que tenia de pitjor, sinó que s’han blindat coses com la impossibilitat de dèficit pressupostari que, senzillament, són incomprensibles des d’un punt de vista d’operativitat d’un govern (una cosa és que jo com a liberal defensi el dèficit zero i una altra que consideri que el govern, en casos excepcionals, ha de poder general un dèficit fiscal sense necessitat de cambiar la constitució o de fer quelcom il.legal ).
El perquè continuem tenint la constitució amb les mateixes pegues que quan els franquistes dominaven el congrés dels diputats i la oligarquia espanyola crec que és fàcil de respondre: perquè la continuen dominant. El PP és seguidor, des dels seus orígens, del franquisme i mai no n’ha renegat. Només cal viatjar per les Espanyes i us en adonareu que a les ciutats i els pobles on governa el PP encara hi ha els carrers de José Antonio Primo de Rivera, del Generalíssimo Franco i de tota aquesta colla: com haurien de canviar aquesta gent la constitució si la constitució ja és el màxim de democràtica que ells toleren? Si fins i tot si poguessin farien marxa enrere en algunes coses i suspendrien autonomies, llengües cooficials i alguns partits polítics independentistes o anticapitalistes.
Com que aquesta gent és la que mana a Espanya – política, econòmica i socialment – no s’atreveixen a fer el que tocaria: fer un referèndum per tal de comprovar quants espanyols encara donen suport a la constitució i quants ja no. Per exemple, es diu que Catalunya és el lloc de l’estat on la constitució va tenir un major vot afirmatiu. Potser no estaria malament veure si ara també el tindria. Fer un referèndum sobre la constitució espanyola. Però això ara és molt perillós. Perquè ara el no no significaria un sí a la continuïtat del franquisme, sinó que significaria una altra constitució alternativa republicana i partidària del dret d’autodeterminació. No estaria gens malament que es sometés a tots els espanyols les dues a veure quina trien, no?
|
Contactes
Registra´t
