| |
El millor regal
 dissabte 13/febrer/2016 - 12:52  1619  2
Que una mare pot tenir es veure i sentir que res cau en sac buid... que tard ó dora les llavors que un planta amb cura, tendresa, i amor,, el fruit d'elles es recull augmentat de la mateixa manera.
No es fácil, gens ni mica, educar d'acord als valors personals, ja que aquets, ens han estat transmesos a nosaltres de forma totalment diferent. i on cadascú els ha anat plasmant i canviant segons les vivències al llarg de la vida.., el que se'n diu crèixer.
Es per això, que comparteixo un escrit que fa pocs dies em va dedicar la meva filla, de la que estic més que orgullosa. Aquà os el deixo:
"Mare, és tant el que tinc què dir i agrair a la teva persona, que no sé per on començar ... Què tal si comencem per aquella tarda que vas acariciar per primera vegada el teu ventre sabent que jo hi era? O aquell moment en què vas decidir portar-me a aquest món tot i l'adversitat? En realitat no importa per on comenci.. seria una ingrata si destaco alguna cosa, doncs tot el que has fet ha estat amb amor.
Seria un absurd qüestionar fins i tot si vaig ser part dels teus plans de vida o no, és tan trivial això per tot el que m'has demostrat.
Recordo quan anaves ajustada de temps camà a la feina mentre la meva segona mare es feia cà rrec d'aquest nen que ara és un home, perquè poguessis donar-me el millor d'acord al que volies per a mi; potser encara estigui en la meva ment perquè el segueixo vivint, quan tingui vint, trenta, i fins i tot setanta anys estic segura que tot seguirà igual, fins al teu últim alè i més enllà d'aquest instant.
 Quan la tempesta aclapara els meus dies, trobo la teva llum en el moment just, la teva brillantor em fa renéixer, situacions que no estan al meu abast les resols de tal manera que ho fas veure tan simple, encara que la dificultat sigui extrema o inclusivament inabastable per a qualsevol altre mortal.
Acompanyes cadascun dels meus matins amb el teu valuòs somriure, que fins a la mateixa lluna causes enveja, perquè il·lumines tot al teu pas encara que el panorama sigui ombrÃvol. Ets aquesta dona incansable, treballadora, plena de vida i particip de la meva.
Faltarien paraules per descriure el que ets, fins i tot la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola ha de tenir un seriós conflicte per no tenir els adjectius que l'ésser humà busca per poder descriure a un ésser tan meravellós, tan perfecte, il·luminat i que només pot tenir un origen
mare..
Ets aquest ésser meravellós que resideix en aquesta terra, la millor metge, infermera, psicòloga i cuinera, digues-me en quin moment et vas donar temps per estudiar cada carrera? Si a penas tens temps per fer-te una banyera.
Grà ciess per acompanyar-me en cada viatge, per més curt o llarg que sigui el recorregut, sempre tindràs un bon missatge per a aquesta filla teva. Grà cies per nodrir la meva vida de valors i de bon dia. Si sóc feliç és perquè els meus somnis han estat producte de la teva emoció, de les teves ganes de veure en mi una dona de bé, d'acord als teus estatuts.
I si l'anterior no arriba a descriure el que la teva filla reconeix en tu, llavors mare meva, pren seient i deixa't consentir ...
Doncs aquest ésser que amb orgull vas carregar en el teu ventre, donaria la vida per tu."
|
| |
Kerauja |
Grà cies txeic-tgn
Sunday, February 14th 2016, 9:18 AM
Amb la filla que tinc, sempre estic fent dieta, hehehee.
Cert, molt colpidora la que m'has passat. Realment, no es gens difÃcil trobar paraules per definir el que sentim pels fills... més raro es que ells ho demostrin, però jo he tingut aquesta inmensa sort
Mira.., escric a continuació un que li vaig dedicar a ella el dia del seu cumple, ja fa uns mesos.., haviam si t'agrada :)
"M'agrada veure't viure.
Ets el meu somriure. les meves ganes. Els meus somnis. Ets la més gran de les meves raons. El meu gran encert, la meva força.
T'estimo lliure, et vull veure córrer feliç, però sempre a prop.
Sé que no puc vulnerarte i que el teu dolor serà el meu dolor per sempre. Sé que començo on tu acabes i que mai tindré a prop res tan perfecte com tu.
.
Ets el meu alè. El meu mar i el meu cel, Ets el meu tot. L'explicació a l'inexplicable. El motiu. L'essència. El fil que moltes vegades em subjecta des del cel perquè no caigui quan sóc una titella cansada. Ets la meta i el camÃ. El principi i la fi.
Estimar és el més gran dels dons i el que genera en mi més ansietats. Viure és veure la meva cara en la teva. Sentir que no hi ha més veu que la teva veu, ni vida que la teva vida.
Estic lligada als teus batecs, connectada al teu ser, à vida de donar-te alegries i consolar les penes ... desitjosa de pertanye’t, feliç per estimar-te més enllà del que abasta la comprensió humana.
La teva perfecció em fa una mica perfecta. La teva humanitat, més humana, la teva vitalitat em fa sentir més viva. La teva existència dóna sentit a la meva existència.
Grà cies eternes per haver-me escollit per néixer"Â
"
|
 |
|
Contactes
Registra´t
