| |
No som millors als 50...
 diumenge 14/febrer/2016 - 08:11  2009  2
... ni pitjors, només diferents.
Ahir al matà em vaig llevar amb un afegit al face on se m'incorporava, si volia, a un grup de nous, vells, companys que aquest any fem els 50, han passat força anys des d'aquells darrers contactes personals amb els companys i companyes d'aquella fi de la bà sica, de l'E.G.B. d'aquells anys de principis dels 80...
Una excompanya i amiga d¡aleshores i que avui tinc al face m'hi demanà afegir-me, bé i una altra també..., tot i el nul contacte actual encara qui hi siguem "amics" del face.
Pretenen, elles i altres excompanyes de fa més de 35 anys enrere, fer una trobada per enllà a la primavera propera o potser al setembre; hi ha un parell o tres de excompanys que aviat han respost positivament i amb ganes d'afegir-se a la trobada de recents arribats als 50. Clar, els records, molts, no s'esborren aixà com aixà i jo deso al calaix de la memòria, que se m'obre a voluntat quan desitjo, tot allò de bonic i que ens omplà d'experiències quan no férem més que un petit mos a la vida de joventut. Bons, molt bons records i amb tendresa i amistat ja passada per esdevenir de l'espai-temps.
Jo, personalment, tot i no dubtar afegir-me al grup de face de vells/es i bells/es companys/es, sense dubte, doncs sà dubto si el dia que marquin hi seré a la cita, no sé; potser tot sigui segons les ganes i estats d'à nims del moment, però crec no sé si errat o no que el temps s'ha de deixar en l'espai concret i no voler remenar i reviure allò que mai podrem ja reviure amb plenitud. Tots hem canviat, som diferents i molt segurament, hem crescut (en tots els sentits, en tota direcció) i ens hem fet més grans però segurament també més petits no sé si moralment o espiritualment. Que hem millorat?, potser sÃ, potser hem empitjorat també molt. Uns/es més que d'altres però ni som millors ni pitjors avui, som senzillament diferents i més prop de frustracions i d'oferir frustració, molt més que quan fa 35 anys no fèiem més que obrir els ulls i, bocabadats, ens volÃem menjar el món... i la vida i, ara, és la vida qui sense pietat es més prop de menjar-nos i engolir-nos sense ni tan sols mastegar-nos.
Sé que, si es dona el cas, ningú em trobarà a faltar a la cita ni a la primavera, ni al setembre proper ni quan la vida se m'hagi engolit com un més.
|
| |
sil78via |
.....
Sunday, February 14th 2016, 11:55 AM
El fet de no anar a una reunió o un sopar de dels ex-companys de classe, entenc que significa que optes pel no, tan sols és una opció, pro dir que.. ningú no em trobarà a faltar a la cita i dir no se quants niis.. no ho trobo molt addient, pq:
1er. No ho saps.
2on. Estàs predint el futur (que tp el saps, o si?)
3er. Ni que la vida se t'hagi engolit com un més? Com? no ho entenc, un més.. està clar que a tots ens engolirà ... pro segurament que en algun moment de la teva vida, hauràs tret algun somriure algú, hauràs fet pensar algú amb els teus blogs, segur que has fet quelcom que ha estat valorat per algú.. encara que tu pensis q no. I no ets un més. Ets més que algú, ets tu, i això et fa diferent dels altres.
4rt. No endevinem el que pensen els altres, si fos aixÃ, estarÃem pitjor del q estem... t'ho asseguro.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
