| |
La casa badia
 dimarts 23/febrer/2016 - 01:58  1998  1
Per diverses raons vaig marxar.Primer,provisionalment, a la casa badia
d'un petit poble que ,més tard ,em servà de trampolà per traslladar.me
a la platja.
Era una enorme casa de més de cinc-cents anys i el rector no volia llogar
perquè estava en mal estat.Un conegut de l'arquebisbat -En E.....- intervingué.
Li estaré eternament agraït.
Fent obra aparegué un forat.Jo crec que ni els del poble sospitaven del passa-
dÃs que travessava el poble per sota i amagava utensilis de l'anti-
guitat ,botiges gegants i esquelets a les parets soterrats.Què dimonis faria un
esquelet d'un nadó acabat de nà ixer sota les runes d'una casa badia de l'es-
glésia?
Des d'aquell dia tenia por si em quedava treballant per les nits.Sentia ,certes
vegades ,una música llunyana i rises d'un nen.Una de tantes vaig afrontar-ho pujant
a les antiquÃssimes andanes que li pegaven la volta per dalt a l'església.
Si em quedava a sopar per motius de treball me se feia llarga l'està ncia.Presa-
giava alguna presència i tenia por.Música de piano llunyana i tènues rises d'in-
fant.No és cap mentida.
En certa ocasió ,a altes hores de la nit ,escoltà un piano clarament:Inconfun-
dible vals en la menor de xopin.Vaig pujar l'escalinata atemorit i la pell de gallina
amb llinterna perquè només hi havia llum on tenia jo el laboratori.
Eren uns sostres altÃssims i per un forat alt de la paret vaig veure per dins
l'església.
L'home portava una antiga trenca amb passadors -feia fred- i estaven abraçats.
La dona era d'avançada edat però atractiva ,un poc rossa només i no molt
alta.Molt guapa i cabells llargs.Ell els ulls verds,d'eixos hòmens que trauen una brillantor i una bellesa masculina que no passa desapercebuda a les dones.Després vaig saber que ella no era del poble ;
vivia a la part vella de XÃ tiva i ell us podeu imaginar qui era.
Li besava la front i les galtes i li escarbava els cabells del clatell i la front bus-
cant les arrels al temps que li agafava fortament el cap amb les dues mans.
Era una tendresa enorme i no podeu imaginar com em commovia eixa manera
d'agafar-la.A ella això la enfollia.
Mentre li afonava els dits en les arrels li estampà un bes que el món al meu
voltant es tornà humit.Una sauna cà lida i vaporosa plena d'amor.
Aquell petó me se quedà gravat interiorment i mai l'he pogut oblidar.Jo crec ,des d'aquell dia ,que bese d'eixa manera.
Un bes que em va fer veure que l'acte entre dues persones té la finalitat
última de vèncer la soledat.Hi ha perill major per a l'espècie que la soledat?
Endevine que l'excitació que tenien era fruit de la bellesa i la companyonia
més que l'instint sexual.
La resta de coses no les conte.Seria per a mi il.lÃcit desvetllar una passió
com aquella ;el secret i prohibit instint pasional.
youtu.be
|
Contactes
Registra´t
