| |
Entre el seny i la rauxa.
 dissabte 19/mar/2016 - 11:09  1849  3
Si cal hi aniré, a la trobada dels 50, amb aquells companys i companyes d’ara fa 36 anys enrere en separar-nos en acabar el 8è d’E.G.B. Mai se sap, sempre pot ser edificant, sempre podem aprendre i gaudir de noves i renovades experiències, de recordar com érem quan no teníem més de catorze anys i, avui ja, rondejant la cinquantena...
Passen els anys invariablement en el seu compàs i passa la vida, les vides, amb més o menys “èxits” i desenganys, amb profunds sentiments de sentir-nos, valgui la redundància, realitzats a cops intermitents i desencantats globalment i en continuïtats difoses al llarg dels nostres dies i vivències.
I, a la fi, la vida, només una contínua lluita en guerra eterna entre el seny i la rauxa.
El seny ens fa seguir la línia constant i recta del destí traçat per la traïdora consciència, ens fa viure i perllongar la nostra existència en pau i sense grans ensurts més enllà dels estrictament necessaris, involuntaris i tolerablement admissibles.
La rauxa, no al contrari necessàriament, ens fa saber i aprendre a gaudir de moments i grans moments vitals que ens omplen tant física com espiritual. La rauxa, benaurada rauxa, ens allibera de tensions i viure, viure, en el sentit ple de vida; ens fa, la rauxa, ser contemplats portes enfora com a individus desassenyats, sent motiu de burles i escarnis, de passar per autèntics capsigranys que poc o gens hi toquem. És doncs quan, “assenyadament”, cerquem allunyar-nos de presentar-nos com som portes endins i d’imatges enfollides lluny de l’acceptació social establida, tot preservant el què, culturalment, considera equilibrada la nostra “dignitat” com a persones. Més, sovint, la nostra visió particular d’allò assenyat o forassenyat esdevé desvirtuat segons els moments, situacions, estats anímics, estats psíquics i/o parapsicològics, etílics..., segons els nostres estereotips inculcats i sotmesos a una situació determinada.
Entre el seny i la rauxa, guerra a sang i descarnada que mai acaba de finir, que mai finirà...; entre la pau “segura?” de les nostres dignitats salvaguardades i les disbauxes de la vida viscuda i gaudida, il•limitada.
Al cap i la fi, al cap i la fi, en això sembla consistir el secret, la clau, de la vida de cadascú i de cadascuna segons avui políticament correcte i no ferir sensibilitats de gènere femení, per algunes que ho consideren feminisme militant el no emprar genèrics masculins que gramaticalment són del tot correctes i no ofenen ni discriminen persones siguin del sexe que siguin..., però aquest és un altre tema que ara no ve al cas companys i companyes...
Uf, com a reconeixement i homenatge a una vella lectora dels meus posts, ves a saber on para;
I entre el seny i la rauxa, la meva, la vostra vida, es belluga i es remou invariable i més lúcida o menys, més radical o menys, més viscuda o més sotmesa a la mort que se’ns ve dia a dia, entre el seny i la rauxa i, anar-hi anant, anar-hi anant...
Volia titular,aquest darrer post, com a “El meu últim post?”, més el seny que m’aconsellava amb l’àngel a la meva espatlla dreta xiuxiuejant “fes-ho i plega” fou interromput i sotmès pel dimoni de la rauxa que a la meva espatlla esquerra em dictava amb veu profunda “insisteix, no t’aturis, la rauxa guanya, la rauxa és vida i escalfa més, molt més...” i, en fi, entre el seny i la rauxa, guanya el dolent que el bo!
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
