| |
No tot és sexe!!*!! Però t'estimo!
 dissabte 2/abril/2016 - 05:28  1982  2
Sembla evident, sembla evident...
Més sovint, a partir de certs anys, de certa edat, i a partir d'allò que en diem la crisi dels quaranta i que a vegades ens arriba fins i tot abans de fer-los, doncs ens obcequem en concentrar el què nosaltres considerem clau de la felicitat i és la satisfacció sexual...
I ens passa la quarantena i és quan, conscients de què ja ens endinsem en els 50, que assumim que ja, ja, no tot és es sexe; si abans hi donà vem com a prioritat priorità ria satisfer els nostres impuls sexuals i tenir una vida plena sexual, subjectiva segons qui, però és clar que el sexe i la nostra vida sexual és un component més que important per a valorar allò que en diem si som o no som o si som o si som més o menys... feliços!
Arriba un punt. un moment, en que som capaços de valorar, de puntualitzar, què ens fa feliços i què i qui i com ens dona la clau de la nostra ( egoistament ) felicitat, i si és que existeix i si és que és pot valorar d'alguna manera i si és possible comparar estadÃstica o davant un "estandard" imaginari.
Arriba un punt, cadascú/una, en què ens adonem que la felicitat és dins cadascun, que no i no tot és sexe, que tenir qui ens satisfà fÃsica i espiritualment en altres modalitats i moltes altres fets i activitats i plaers ens poden fer veure que el sexe no és més que un factor més i es pot satisfer millor i menys millor per altre camins, per altres maneres, que no són els imaginats ni somniats quan encara érem "infants" de trenta i escaig anys...
Arriba un punt, cadascú/una, em què ens adonem que ens hem fet la felicitat a la nostra pròpia semblança, que hem posat a la balança el conjunt de la vida en molts i molts components, en propis components del què ( subjectivament i particularment ) cadascú de nosaltres i vosaltres ens fa, os fa, feliços. He assumit, quant de temps perdut i quants esforços i patiments inútil, quanta injustÃcia..., que som nosaltres qui hem de saber on radica la nostra ( egoista ) felicitat, i que potser, arribi un punt, en que deixem de perseguir quimeres i ens dediquem una mica, només una mica, o molt més a satisfer la poca felicita de qui ens envolta, de compensar tota aquella felicitat que, encara que no sexual, se'ns a brindat a canvi de propis egoismes... I, podria, més no és hora ja, de seguir vomitant i despullar-me, més sempre deixarem pas a altres posts, a altres escrits, que siguin llegits, com són escrits aquests i aquests de sempre meus, amb tot el cor. No tot és sexe, però t'estimo. Sóc feliç? Ara més, ara menys, però què és la felicitat?
Us ho dedico a uns quants companys de xat i moltes altres companyes... Des de callap66, des de anteros, des de Aanteros, des de... i jo què sé qui més, des de XCarles; des de Carles, us estimo, malgrat tot, us estimo... i a vos, a vostè, a tu, que millor o pitjor he pogut estimar... sempre tindreu un racó en el meu cot.
Disculpa, t'estimo!
XCarles
|
Contactes
Registra´t
