|
Tic fred ,molt de fred
dijous 21/abril/2016 - 04:38 1944 0
Tinc fred ,molt de fred ,
del què te se cala al moll d'os;
el de caminar la nit dels deserts.
El fred de les perpètues neus
que bossen els llibres amb vent
en obrir la seua història en ses pà gines.
Porte calat el fred dels canalles,
que em deixen sec ;el fred dels vells
quan perden l'esperança i el nord.
Glaçat per les ertes espases
de la meua pà tria incompresa,
i el seu indolent poble estocant
com al desesperat bou escapant.
Fred d'absències ,de silencis ;de tot,
rescatant amors en lletres perduts
fredes ,llunyanes i incertes.
Porte el fred del flagell de l'etern sofriment
dels habitants vius d'este infern.
El fred del dubte en les tenebres
que em gelen la sang.
Fred de rellotges furtius
robant-me la grà cia i joventut
-no sé com fer-ho ,em faig maldestre,
esdevinc lleig i calb ;em faig vell-
Aquest és el fred que em pot ,
que em paralitza i em mata per dins.
youtu.be
|