| |
PEDRO SÁNCHEZ I SUSANA DÍAZ O OTTO VON BISMARK
 dimecres 13/juliol/2016 - 03:35  1247  1
Otto Von Bismark, el prussià que va unificar part d’Alemanya – Àustria la va deixar desunificada perquè va considerar que Viena era massa potent i li podia prendre la primacia a Berlin – va dir allò de que existeixen enemics, enemics mortals i companys de partit. És el més cínic i el més exacte que jo he sentit sobre les èlits dels partits polítics que es disputen el poder. Només cal recordar a casa nostra les batalles campals entre Jordi Pujol i Miquel Roca, entre Pasqual Maragall i José Montilla o entre Carod-Rovira i Puigcercós.
El teu principal enemic – o adversari, per ser políticament correctes - no és aquell que et disputa un càrrec institucional des d’una altra formació política, sinó aquell que, des de dins, el sega l’herba sota els peus i et vol enviar a l’atur. El caïmisme és consubstancial a l’existència dels partits i probablement de tota organitzado on hi hagi poder. Suposo que això deu tenir a veure amb el darwinisme social que defensava Spencer i que Darwin negava però la realitat no. Perquè tot això ve de lluny: Homo homini Lupus va dir Hobbes, donant a entendre que, efectivament, som animals socials però amb força mala llet a l’hora de conviure entre nosaltres ( i jo afegiria que amb la resta del planeta ).
Per tant, la batalla campal que aquests dies s’està produint al PSOE és lògic i normal. A Susana Díaz li interessa que Pedro Sánchez no se’n surti per tal de poder ocupar el seu lloc. I probablement si ella ocupés el lloc que ocupa avui Pedro Sánchez estaria defensant un pacte d’investidura amb el PP en la que ella fos vicepresidenta del govern. Però justament perquè això és el que vol per a ella, és el que no vol per a Pedro Sánchez a qui vol convertir amb un cadàver polític tan aviat com sigui possible.
L’anterior no té res a veure amb els interessos dels ciutadans, naturalment. Als ciutadans, si més no teòricament, el que ens interessa és que hi hagi un govern que governi o, si més no, que faci veure que governi. Que les institucions no estiguin paralitzades i que hi hagi interlocutors en totes les administracions públiques. Però això no és el que li interessa a Susana Díaz que el que vol és que Pedro Sánchez s’ensorri per a que li cedeixi el pas. Pedro Sánchez – que jo crec que no ha quallat com a líder del PSOE perquè en realitat el poder real al partit sempre la tingut la Díaz – intenta sobreviure. Ha tret els pitjors resultats de la història del PSOE i crec que te clar que no serà el proper candidat dels socialistes, a no ser que tornem a tenir eleccions espanyoles a la tardor (cosa que seria una vergonya). Sap que el més lògic seria que fos vicepresident del govern del PP i que això voldria dir que podria aspirar a la presidència del govern d’aquí a quatre anys si les coses anessin més o menys bé. Però està clar que els barons no el deixaran perquè s’hi volen posar ells.
Aquesta política partidista evidentment no interessa en absolut als ciutadans i per això jo penso que cada vegada és més urgent que hi hagi una democràcia directa on siguin els ciutadans on decideixin i no uns representants que en realitat només es representen ells.
|
Contactes
Registra´t
