| |
MESSI COM A MESSIES.
 dilluns 18/juliol/2016 - 03:52  1335  0
No sé què passaria aquí si Messi digués que ja no vol jugar més al futbol o que dóna per acabada la seva etapa culé i vol provar de jugar al Madrid, al Manchester o al Shangai. Ho dic per allò de “No te’n fotis de ningú que no sigui més ruc que tu.” .
Dit d’una altra manera: si bé és cert i innegable que el futbol és avui el veritable opi del poble i que com menys desenvolupat està el país, més importància se li dóna, no veig gens clar que nosaltres els catalans, que sovint ens pensem que som els millors en gairebé tot, no estem, futbolísticament parlant, al menys tant tocats de l’ala com ho poden estar els argentins, els brasilers o els espanyols. En això som una nació netament tercermundista i el circ sovint ens importa més que el pa, potser perquè el circ ens fa sentir importants més enllà de la poca importància que considerem que te la nostra vida.
Consti en acta que jo m’incloc absolutament en aquesta massa culé fortament alienada, que considera que hi ha a la vida poques coses més importants que que jugui el Barça. I això suposo que a la meva edat ja no és cura. Però no entenc massa que no es curi. Quan jo sé que les alegries del Barça per a mi haurien de ser intranscendents perquè en res no em repercuteixen ni a favor ni en contra; quan jo sé que el Barça és club format per jugadors mercenaris que juguen allà on més se’ls hi paga; quan jo sé que els directius del Barça pertanyen a una èlit oligàrquica que sovint ha pactat amb la més detestable oligarquia madrilenya, continuant donant ni que fos una mica d’importància al Barça és evidentment irracional. Irracional i alienant.
Potser el problema és que, des de dins, aquestes coses no es veuen, però vistes des de fora es veuen claríssimes. És a dir, ens en podem fotre tan com vulguem de que els argentins surtin al carrer a implorar que Messi torni a la selecció argentina i que no surtin per reclamar drets laborals o socials de molta més magnitud. Però és que em fa l’efecte que aquí fem el mateix. Si fa no fa, és clar.
Si fa no fa, perquè es pot dir que aquí les manifestacions més multitudinàries són les que clamen per la independència, però ningú no em negarà que les victòries del Barça reuneixen més gent que la majoria de manifestacions a favor dels drets socials. O ningú no em negarà que l’espai que ocupen els esports en general i el futbol en particular en els nostres mitjans de comunicació està totalment sobredimensionat.
O sigui que abans de criticar els argentins trobo que més val que ens mirem una miqueta al mirall i ens n’adonarem que, si fa no fa, som iguals.
Una vegada escrit l’anterior article Messi ha arribat a un pacte amb la fiscalia. Es el mateix que fa uns mesos va fer la directiva del Barça per fets semblants. En comptes de demanar disculpes per les seves pràctiques fiscalment fraudulentes, que taquen la imatge del club a nivell mundial, la directiva s’ha empescat una campanya al.lucinant –vull dir que algú d’ells o tots ells devien de prendre al·lucinògens -. Resulta que tots som Messi, no et fot?
Tots som Messi? Cony! Ves per on. Jo que tinc feines i treballs per xutar una pilota, resulta que sóc Messi. Jo que prou feines tinc per arribar a final de més, resulta que sóc Messi. I també és Messi él tullid, el paralític o el cec. I és Messi l’aturat, el captaire i la dona de la vida.
Ho trobo tant indecent, de tant mal gust, que potser algú hauria de plegar per ximple. L’estètica és molt important i la directiva del Barça va de bunyol en bunyol i que em perdonin els bunyols que tenen molta més alçada. Una pena.
|
Contactes
Registra´t
