| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
RIDÍCULS.
 diumenge 4/setembre/2016 - 09:32  1318  2
La veritat és que no he estat massa amatent a la campanya de l’ANC convocant la ciutadania aquest 11 de setembre. La segona veritat és que, sent una persona a qui bàsicament incomoden les manifestacions pel que suposa d’aglomeració humana, cridòria etc....fa temps que estic cansat d’assistir a aquestes manifestacions i més si es te en compte que a algunes d’elles ens han fet anar disfressats i que la majoria, per allò del canvi climàtic, les hem hagut de fer suportant un calor de Maria Santíssima.
Ignoro quina és la part de independentistes a qui agraden les manifestacions i les troben lúdiques, gratificants i enriquidores. No és el meu cas. Cada any hi he anat amb la voluntat que s’acabèssin el més aviat possible, tornar a casa, dutxar-me i sopar com Déu mana.
Llegeixo un article d’un amic espanyolista que diu que la campanya de l’ANC d’enguany és ridícula. Es possible. Jo ja vaig considerar ridícul haver de sortir de casa disfressat de truita a la francesa – els altres anaven de quetxup – però ho vaig fer. I arreu del món es va reconèixer que la cosa havia tingut èxit. Menys a Espanya, que van fer veure que a Catalunya no havia passat res, que als carrer érem quatre gats, etc...
Bé, el cas és que jo estic disposat a fer el ridícul per la pàtria tots els setembres que calguin. Penso que la independència s’ho val i si el fem en tantes coses – com per exemple pagant els impostos que no ens retornen – no ens vindrà d’aquí.
Ara bé, que ens vinguin a donar lliçons de seriositat des del bàndol que és incapaç d’arribar a un acord després de dues eleccions i que pretén que anem a votar el dia de Nadal simplement em fa pixar de riure. Perquè hi ha ridículs venials i ridículs mortals de necessitat. I els diners que ens costen als ciutadans el ridícul que estan fent els polítics espanyols, que tan presumeixen de patriotisme i d’estar al servei de la ciutadania, és majúscul. No sé quantes retallades amb els diners que costen les campanyes electorals, subvencionades precisament per aquells que no es posen d’acord per governar, però em sembla que uns quants.
Tard o d’hora l’Unió Europea intenvindrà en la qüestió catalana i serà a favor de que els catalans puguin decidir el seu futur, perquè sinó és així la Unió Europea no tindrà cap més sentit que l’econòmic i alguns pensàvem que també era un àmbit de drets i llibertats dels seus ciutadans.
I també perquè se n’adonaran que viure a un estat tant grotesc com l’espanyol és insostenible. Amb el 25 % d’atur, un deute exterior que fa perdre el singlot i havent de celebrar tres vegades o més unes eleccions perquè cap partit polític és capaç de baixar del ruc.
No sé. A casa meva em deien: No diguis ruc a ningú, que no ho sigui més que tu; jo no crec que els espanyols siguin rucs, però grotescos sí. Podríem dir, doncs, no diguis grotesc a ningú que no ho sigui més que tu.
Però el sentit del ridícul espanyol és inexistent. Només això explica que Rajoy sigui encara president, Fernández Diaz ministre i al Soria l’hagin triat per ocupar no sé quin càrrec internacional. Després dels casos Bárcenas, comissianat anticorrupció i Panamà, aquesta gent probablement a qualsevol país civilitzat serien a la presó. Aquí, però, els seus correligionaris encara ens venen a donar lliçons.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
alarico |
En Bàrcenas...
Monday, September 5th 2016, 2:42 AM
...ja és a la presó. La resta hi entrarà si així ho dicta una sentència. Parlant d'entrar a la presó, a la resta de l'estat moltes persones han estat jutjades i condemnades per corrupció, a Catalunya jo encara espero veure com acaba el cas Pujol, Millet, CDC (avui un medi informatiu aportaba documentació sobre el famós 3%).
Sobre la resta de punts, la taxa d'atur a Espanya va caure fins al 20%, mentre que la de Catalunya ho va fer al 16%. Tampoc no és per tirar coets, francament.
I si vols parlar del deute, doncs parlem-ne. Al conjunt de l'Estat el deute supera el 100% del PIB, però té accés als mercats financers en bones condicions. El cas de Catalunya és tot el contrari, el seu deute està al 35% del PIB però no té accés als mercats, es a dir, ningú no ens vol deixar diners. Els bons patriotics varen ser la última emissió de deute, i d'això ja fa uns anyets.
Tema política, prefereixo repetir eleccions un altre cop, tot i que em molesta soberànament, que no pas tenir un govern com el que tenim aquí, segrestat pels okupes de les CUP i on és dona veu a terroristes com l'Otegui. Si lo primer em sembra ridícul, lo segón em sembla de lo més vergonyós.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
