| |
LES RAONS DELS UNIONISTES DESPRÉS DE LA DIADA:ENTRE LA MARIA TERESA GIMÉNEZ BARBAT I MARAGALLO.
 dimarts 20/setembre/2016 - 04:02  1275  0
L’endemà de la diada vaig tenir una aspra discussió amb la meva coneguda adversària política Maria – Teresa Giménez Barbat. Ella intentava demostrar que a la manifestació de la Diada hi havia 230.000 persones i jo li deia que era una mentidera i que dient aquestes coses feia el ridícul. Llavors ella em va demanar que no l’insultés però jo crec que no l’insultava: una persona que conscientment diu quelcom fals és un mentider. La mentida ´- en la política i en tot – és tan vella com la vida mateixa però amb els mitjans moderns costa menys de ser descoberta. Quan ella diu que només hi havia 230.000 persones busca suports en diaris anti-independentistes. Naturalment, qui vulgui saber quanta gent hi havia tampoc no ha de mirar les fonts independentistes, sinó fonts neutres, si pot ser de fóra de l’estat espanyol. I aquí és on vaig anar a parar jo, LE MONDE, per dir un diari gens sospitós de ser un diari independentista català, va dir que érem 800.000 € €.
Aquí la Maria Teresa Giménez em contesta una cosa que no entenc: diu que la veritat és la veritat més enllà del que digui un diari o un altre. Penso que té tota la raó del món. Però aquí només hi ha dues opcions: o ella – o qui sigui – ha comptat els manifestants un a un – i sense descomptar-se, clar – o s’haurà de fer cas al que diuen o bé la majoria dels diaris o bé als diaris neutres o més o menys neutres ( no crec que LE MONDE simpatitzi amb l’independentisme català, ans al contrari ). I si això és així ens trobem amb que la dada més objectiva tant pel que fa a la majoria dels diaris com pel que fa als diaris neutres són ler 800.000 persones.
Tot això em crida molt l’atenció perquè jo vaig conèixer la Maria Teresa Giménez a través d’un llibre – escrit en català, encara que ara sembli mentida – que es deia “El diari d’una escèptica” i que em va semblar un llibre excel.lent malgrat que era anticatalanista – ser excel.lent i ser anticatalanista no és contradictori, Vargas Llosa n’és un exemple evident – però el cas és que jo he acabat descobrint que l’escepticisme de la Maria Teresa Giménez també és mentida. No te res a veure amb el dubte metòdic cartesià, en dubtar de tot el que li posen al davant. No és això.
L’escepticisme de la Maria Teresa, de fet, no és gents escèptic sinó que és dogmàtic d’un dogmatisme de pedra picada. Es escèptica amb els que no pensen com ella i és dogmàtica i cegadament dogmàtica amb els que pensen com ella. Per això mai no li llegireu un elogi a un polític o un intel.lectual independentista – o simplement catalanista – ni li sentireu una crítica a un polític o intel.lectual espanyolista. D’això a casa meva se’n diu ser dogmàtic. I per això és perfectament normal que digui que si les seves fons – L’ABC, La Razón, El Mundo- diuen que érem 230.000 és que érem 230.000 i no cal parlar-ne més. Com quan els frares deien que la el sol girava al voltant de la terra o que Déu va crear l’home de la seva costella. Dogmes de fe d’una escèptica o la quadradura del cercle.
Es clar que pitjor encara va ser el que va dir el ministre Margallo segons el qual els independentistes som pitjor que ETA, perquè es veu que ETA era destructible però Espanya es irrecomposable. No sé. Jo ho veig al revés. Els morts d’ETA mai no ressuscitaran, si més no en aquesta vida. I pel que fa la unitat d’Espanya, de veritat que estan convençuts que si els catalans marxem no voldrem tornar mai més? Però no diuen que no podrem aguantar fora d’Espanya ni mig minut? Deixant de banda el mal gust i el ínfim respecte als morts i als vius del ministre, la seva poca fe amb l’atractiu d’Espanya pels catalans em desconcerta.
|
Contactes
Registra´t
