| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
VERGONYA ALIENA...I VERGONYA ABSOLUTA PEL QUE FA A ALGUNS CATALANS
 dilluns 3/octubre/2016 - 01:51  1290  9
Acabava el meu darrer article – perdó per l’autocita, que no és autobombo, sinó el desenvolupament del darrer argument de l’article anterior – dient: “I llavors plantejar quelcom tant raonable com un referèndum i que la gent decideixi si vol romandre a Espanya o no. Es tant democràtic, tant sensat, tant lògic que sembla mentida que només un 20% dels espanyols hi estiguin a favor. Sento vergonya aliena, naturalment.”
Els espanyols que es creuen amb el dret a no deixar votar els catalans si volen exercit o no el seu dret d’autodeterminació em repugnen com a demòcrates. El dret d’autodeterminació de les nacions està recollit als Drets Humans i, per tant, tothom qui estigui en contra nega un dret fonamental a d’altres persones. Això ens hauria de repugnar a tots tant si passa a Espanya, al Perú o als USA.
La única defensa que tenen els contraris al nostre dret d’autodeterminació és dir que Catalunya no és una nació. Però resulta que el preàmbul de l’estatut d’autonomia diu que Catalunya és una nació – una nació sense els drets jurídics d’una nació, diu, és a dir, com si parléssim d’una persona sense els drets jurídics d’una persona, és a dir, un esclau – i la pròpia constitució espanyola parla de “nacionalitats”, que sembla evident que ve de “nació” i no de regió, per molt que es volés maquillar. I també és evident que els catalans, elecció rere elecció han votat partits polítics que consideren que Catalunya és una nació: IC – PODEM – PSC – CiU. Si la gran majoria dels catalans consideren que Catalunya és una nació és que és una nació i si la majoria dels catalans consideren que Catalunya ha de tenir el dret a decidir sobre si vol continuar o no dins d’Espanya és que els catalans tenen aquest dret. Perquè en democràcia això funciona així: el poble té els drets que la majoria del poble vol tenir.
Ara, quina consideració podem tenir amb aquells catalans que consideren que els catalans no tenim dret a decidir si volem continuar dins d’Espanya o no? Igual que els espanyols, el primer que se’ls hauria de dir és que vulneren els drets humans de la majoria de la població. Però és evident que hi ha quelcom més greu i profund. Un maltractament injustificat, il·legítim i del que algun dia se n’haurà de parlar. Gairebé un autoodi malaltís.
Deixo de banda la consideració que la postura dels catalans que neguen els drets dels catalans em sembla poc intel.ligent. Ni que sigui per a poder negociar amb el màxim de força, els catalans hauríem de tenir el màxim de drets. No és el mateix poder negociar de tu a tu amb Espanya que negociar des d’una posició subordinada. La subordinació sempre significa pitjors resultats i això ho paguem tots els que vivim a Catalunya.
No és tracta – suposo que queda clar – de criticar els catalans que estan en contra de la independència de Catalunya. Per a mi aquesta postura és absolutament legítima, com és legítim ser socialista, social-demòcrata, comunista, liberal, conservador o democristià. El que és il.legitim és estar en contra de la decisió dels catalans, lluitar contra el dret a decidir dels catalans. I això és així perquè negar el dret d’autodeterminació dels catalans és negar el dret a la democràcia dels catalans i això és injustificable.
Jo penso que aquests ciutadans cometen un delicte i que seria bo que fossin jutjats per un tribunal internacional. El món ha d’anar cap a una democràcia cada vegada més extesa i cap a un respecte cada vegada més gran dels drets humans. I les persones que els infringeixen haurien de pagar pel seu delicte. Com van haver de pagar pels seus delictes els nazis, els feixistes i els seus col.laboradors.
Tot això és important perquè s’ha de procurar que en el futur no hi hagi més nacions que es trobin amb les traves que es troben els catalans. Votar sempre hauria de ser fàcil i senzill i el que hauria de ser complicadíssim és no votar. I no només complicadíssim, hauria de resultar sancionable.
No acabo d’entendre perquè no se’n parla del problema que plantejo en aquest article – la responsabilitat penal d’aquells que neguen el dret d’autodeterminació de qualsevol poble d’una manera efectiva -. A vegades tinc la sensació que els catalans sempre anem amb el lliri a la mà i pensem que bon rotllo es pot resoldre tot. I no és veritat. A vegades acudir al dret és imprescindible. I també és imprescindible fer justícia.
Els tribunals penals internacionals no es van fer perquè sí. Espero. I si creiem en això: espero que a Jorge Fernández Díaz – i no només a ell – els hi arrivi el seu Nüremberg. Quedi clar que jo no sóc partidari de la pena de mort. Però que qui ha infringit els drets humans es passi uns quants anys a la presó, sí.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Persi |
Posem per cas
Tuesday, October 4th 2016, 1:30 PM
Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i que ha estat signat i ratificat des d'aleshores per 168 estats.[4][5] Aquest acord internacional afirma que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret.
« Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
»
— Nacions Unides, Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (1966): Article 1
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
