| |
ESPANYA, COM A NACIÓ SEDUCTORA O ENTRE CATALUNYA I GIBRALTAR.
 dilluns 7/novembre/2016 - 07:27  1245  0
Espanya no se n’adona, suposo, que no sap dur el problema català. Tampoc sap dur el problema gibraltareny perquè l’altre dia vaig sentir dir a Maragallo que la decisió dels gibraltarenys sobre si volien o no volien ser espanyols no valia per a res i que els únics que havien de negociar sobre la sobirania dels gibraltarenys eren els britànics i els espanyols. Espanya se n’hauria d’adonar que aquesta postura no és gaire atractiva pels gibraltarenys. Dir-li a una gent que és un zero a l’esquerra em sembla que no és la millor manera de que aquesta gent t’estimi gaire. Si jo fos gibraltareny el que pensaria és que, si des de fora de l’estat espanyol ja et tracten com un mico pelat, des de dins la quantitat d’hòsties que em caurien a sobre seria inimaginable.
París i Madrid – els borbons – han volgut arribar al mateix lloc. La centralització estatal, la unificació cultural de tots els territoris de l’estat i l’eliminació de totes les llengües de l’estat, excepte la parlada a París i a Madrid. París, dissortadament, ha triomfat en aquest propòsit i avui si viatges a la Catalunya nord, a Occitània o la Bretanya, posem per cas, pràcticament no sents ningú parlant l’idioma propi. En canvi a Espanya no se’n surten i resulta que el català, el basc i el gallec – que no són totes les llengües parlades a l’estat però sí les més resistents – resisteixen amb força. I a Euskadi i a Catalunya hi ha moltíssima gent que no se sent espanyola. I a Gibraltar no volen ni sentir a parlar dels espanyols, igual que no en volen saber res els portuguesos ( va haver-hi un moment en que molts catalanistes, basquistes i galleguistes defensaven l’iberisme ).
Francament, crec que el govern espanyol s’hauria de plantejar perquè cada vegada a més gent de la península no li abelleix ser espanyol. Si jo fos espanyolista faria d’això la meva principal preocupació. Aconseguir que Espanya fos el suficientment atractiva per a que la gran majoria dels catalans, dels gallecs, dels bascos, dels gibraltarenys i dels portuguesos volessin ser espanyols.
Però no hi ha res a fer. No volen seduir-nos. Volen guanyar-nos per la força. És com ens han guanyat sempre, als que ens han guanyat. Però no se n’adonen que així mai no ens guanyaran definitivament. Que mentre no vulguem ser espanyols perquè no ens agrada Espanya lluitarem per deixar de ser espanyols (catalans i bascos) o per a no ser-ho mai (gibraltarenys i portuguesos).
I, és clar, ser seductor comença per reconèixer la nostra llibertat i, a partir d’aquesta llibertat i d’aquest respecte, conve’ns que amb ells estarem millor que sols. Ni el PP, ni el PSOE, ni C’s deuen tenir ni idea de què diantre els estic parlant...
|
Contactes
Registra´t
