| |
Novembre
 dilluns 7/novembre/2016 - 01:02  1710  0
Abocada, la mirada, Ã nima de tardor.
Encetat Novembre, comencen els primers freds abans no l’hivern ens glaci els cors.
Perdut en l'horitzó gris, de la balconada oberta en aquest petit i enorme mar de vides i esquinçades morts injustes. Cinc anys, cinc ja, a cinc dies d'aquell cinquè aniversari que el pare marxà deixant només el seu record inesborrable. Novembre que el veié néixer, novembre que el veié morir. Uns minuts de pau perdut en aquest gris horitzó que em mira als ulls en harmonia de tardor i silencis. Pensaments perduts, pensaments retrobats, retrobada inspiració, mentre capgirant segueixo enrere el camà de tornada per la vora del passeig principal, de baixada, caminant lentament i sense presses quan de mica en mica s'enfosqueix el cel i la mirada enrere en aquells núvols que escampen...
Pensaments, lletra retornada i literatura, quan ja l'esperança i tota musa em tenien allà arraconat en el no-res de l'expressió burleta i sense lletra ni escriptura de poetesses i poetes...
Cinc anys, i, ni de bo ni de dolent; tan sols experiència, tan sols experiències i coneixences no oblidades, i enfosquin cap al vespre, camà de casa i tot sol... i el plaer del passeig amb un i el seu jo. Melangia, penediment, però mai oblit, amb un somriure d'esperit que no es reflecteix en comissura dels meus llavis, ni mirada. Satisfet i a punt per res.
|
Contactes
Registra´t
