|
Sense ni un pèl
dimecres 25/gener/2017 - 12:35 1611 0
Es passejava orgullós lluint la seva nova imatge. Les hores de gimnàs, tot i que no li havien donat tots els músculs que desitjava, sí que li havien tret la panxeta cervesera. Ja no hauria d'aguantar la respiració al passar pel costat de la veïna del tercer, ni hauria de deixar de banda aquelles samarretes ajustades que tant li havien agradat quan era més jove i que ara tornaven a estar de moda. També s'havia fet treure tots els pèls del cos. Al cap no n'hi havia tingut pas mai gaires, però a la resta... Això li havia costat més temps, suor i peles que no pas el gimnàs. Però per fi ho havia aconseguit. Ara se sentia un home nou, rejovenit, gairebé un vailet. Un vailet que s'acostava a la cinquantena, això sí. Però, qui ho hauria de dir? En el seu perfil posava que en tenia quaranta. No tenia lligams de cap mena. La dona ja fa temps que havia fotut el camp i el fill, a saber on parava. Ara era la seva. No tenia ni un pèl de tonto.
|