| |
ES ESPANYA UN ESTAT PARTIDARI D’ATEMORIR ELS SEUS CIUTADANS PER MOTIUS POÍTICS?
 dimarts 18/juliol/2017 - 10:31  1049  2
I. EL TRIOMF DEL TERROR A LA HISTÒRIA D’ESPANYA.
Ho plantejo en forma de pregunta gairebé de per cortesia, tot i que és evident que, des de la mort del general Franco, a Espanya ha existit un terrorisme d’estat. Parlo concretament del GAL, amb ministres i directors generals a la pressó, tot i que ningú no es va atrevir a arribar al final de l’assumpte, que òbviament apuntava més amunt (com, per altra banda han demostrat diferents estudis).
La democràcia actual espanyola no neix de l’enderrocament del franquisme, sinó que és hereva del franquisme. El dictador es va morir al llit i els seus hereus polítics van acontinuar al poder, el rei Juan Carlos com a comandant en cap dels exèrcits i Adolfo Suárez – ex secretari general del Movimiento – com a cap de govern.
Qui escriu això considera que el govern de la república era legítim i considera que militars que s’hi van rebel·lar eren colpistes, per molt que el seu colp d’estat durés 40 anys. I també els considero terroristes perquè durant aquests 40 anys a Espanya es va practicar el terror de totes les maneres imaginables.
La prova del cotó de que el franquisme era una dictadura i de que practiva un terrorisme d’estat i de que els que ara ens manen són els seus hereus és la posició del PP envers la Memòria Històrica. Probablement no hi ha cap cas tan espectacular ni vergonyós a occident. No hi ha manera d’avançar un sol pas per reparar la memòria històrica dels republicans, per a que els seus descendents trobin les fosses comuns on van ser enterrar els seus avantpassats i per a que el Nüremberg espanyol – el Valle de los caidos - passi a ser un tribunal de justícia i deixi de ser un lloc on encara es continuent venerant els colpistes / terroristes que van assaltar el poder legítim a les ordres del general Franco.
Tot això no te res a veure estrictament amb l’autodeterminació de Catalunya però serveixen per a que ens en adonem de amb qui ens les tenim. I que quan algú ens diu que la democràcia espanyola és perfectament homologable amb qualsevol democràcia europea tu li puguis dir que ni parlar-ne. Jo no conec cap Valle de los caídos a Itàlia o Alemanya, ni he vist nomenclàtors als seus carrers fent un homenatge a Mussolini, Hitler, Ciano o Himmler. Si algú els coneix, ja m’ho sabra dir. Llegeixo a El Mundo – diari gens esquerranos, crec – que a l’estat hi ha encara més de 350 carrers en honor del general Franco i més de 320 en honor de José Antonio Primo de Rivera. Toledo destaca amb 119 carrers franquistes i a Madrid n’hi ha 37. A Catalunya i a Euskadi, que si més no en això deuen ser europees (crec), cap.
Explico tot això perquè cada país te la història que té i a Espanya es nota molt qui va guanyar i qui va perdre la guerra civil. I es nota que la oligarquia espanyola – que és la que va guanyar la guerra civil, la postguerra i està guanyant la democràcia – pensa que pot fer i desfer el que li doni la gana a l’estat no dic ja sense miraments, sinó sense miraments ni vergonya.
II. DIUEN QUE NO ENS VOLEN FER POR.
Un amic espanyolista convençut – i jo crec que de bona fe – em diu:
“L'estat espanyol no aspira a que cap ciutadà li tingui por, és per això que vetlla pel compliment de la legalitat vigent, especialment per les persones que ocupen càrrecs públics. El que sí que ens faria por és viure en un règim on la justícia fos del tot arbitrària. L'Antic Règim fa temps que es va superar.”
Anem a pams: em sembla evident que l’estat espanyol aspira a que els independentistes catalans estem morts de por. Ni tant sols em sembla necessari argumentar-ho. I consti que, tot i que crec que no és una via per tal de convèncer ningú, hi tenen dret, tot i que no haurien d’utilitzar mitjans públics per fer-ho Perquè els mitjans públics també els paguem els independentistes i els paguen els espanyols a qui tant els fa que Catalunya sigui o deixi de ser espanyola.
Però és que ha quedat provat que si el govern del PSOE va utilitzar el terrorisme d’estat contra ETA, el PP l’està utilitzant contra l’independentisme català, tot i que no hi ha violència. Només cal recordar l’utilització que en va fer Jorge Fernández Díaz per a concloure que, contràriament al que diu el meu amic, l’estat espanyol sí que aspira a que els dirigents independentistes tinguin por. I que utilitza la policia i la guàrdia civil d’una manera il·legal i impresentable.
Jo no sé el que acabarà passant però és difícil que Espanya guanyi aquesta batalla. No es pot arribar a la concòrdia a través de la por. A través de la por al que s’arriba és a l’odi. I arriba un dia en el que, d’una manera o una altra, aquell que se sent presoner troba la manera de fugir i fuig. Deia Ortega que la déria dels catalans de fugir és tan gran que amb nosaltres l’únic que sempre serà possible serà la “conllevancia”. I Ortega és el pare de tots els pensadors polítics espanyols actuals, tant de dreta com d’esquerra.
Per tant, saben que fins que Catalunya es deslliuri d’Espanya el problema català persistirà. Ja fa més de 300 anys que dura i ho han intentat tot. Ho continuaran intentant tot perquè està en el seu ADN. Però nosaltres som una mica com els jueus: a força d’hòsties ens hem après a sobreviure. Fins que el moment de refundar Israel va arribar.
|
Contactes
Registra´t
