| |
EL DISCURS DE felip vi.
 dimecres 4/octubre/2017 - 04:43  919  0
Vaig escoltar el discurs de felip vi (la minúscula no és una falta d’ortografia, fa referència a la categoria moral del personatge). Em va semblar francament borbònic. Crec que el seu no sé quants revessavi n’estaria satisfet. I el seu besavi, que va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i va haver de fugir per cames. I el seu avi, que va donar suport a Franco a la guerra civil espanyola. I el seu pare que va ser nomenat hereu per Franco. Va ser un discurs borbònic i franquista i, per tant, anticatalà.
Hi ha catalans que, ingènuament, s’esperaven una altra cosa. Com que el rei juan carlos (ja he explicat això de la minúscula abans) va anar tants anys de campechano i com que aquesta gent justifiquen el seu sou dessitjant-nos bon nadal, pensaven que el felipe vi faria un discurs de bon rotllo dient-nos que hem de dialogar i posar seny, que ens diria alguna coseta en català per tal de fer veure que ell també era el nostre rei i que, en definitiva, faria tot el possible per tal que se solucionés el problema.
D’això no hi va haver res de res. No ens va dir ni bona nit en el nostre idioma (i això que és cooficial). I es va dedicar a fer-nos por, a espantar-nos, a dir-nos que el govern de la Generalitat ho havia fet tot malament i que Espanya estava legitimada a fotre totes les hòsties – físiques, econòmiques, jurídiques i polítiques – que li dones la gana. Al final va deixar anar la paraula concòrdia però, en un discurs com aquest, en que et diuen que ells tenen tot el dret d’hostiar-te fins a deixar-te fet una piltrafa, que surti la paraula concòrdia senzillament és un insult a l’inteligència. És evident que ells no volen la concòrdia: ens volen vèncer, ens volen humiliar i finalment volem que desapareguem com a país, que és el que ha volgut Espanya com a mínim des del segle XVI, amb el Conde-Duque de Olivares, que és anterior als Borbons (que nosaltres ens partíssim la cara pels Àustries en comptes de tirar pel dret és una altra de les ingenuïtats de la nostra història ).
Què és el que ha canviat abans i després del discurs del rei? Res de res. L’oligarquia espanyola – de la que el rei és el màxim representant – continua pensant el que pensava fa 300 anys, és a dir, que no pot perdre Catalunya que és la seva gallina d’or. I nosaltres continuem pensant el que pensem des de fa molts anys: que amb aquesta gent no hi ha manera de viure d’una manera democràtica, lliure, igualitària i fraternal.
La seva estratègia ja comença a ser desesperada perquè ja estan utilitzant la força contra nosaltres. La seva gran victòria consistiria en que ens acollonim, tornem a les nostres llars i pensem que ja vindran temps millors. Que no hagin de reprimir-nos als ulls de món per a seguir detentant el seu poder corrupte i corruptor. I en aquest sentit la col·laboració que estant tenint del PSOE, simplement és vomitiva. Mai més cap socialista ens podrà parlar de progressisme, de democràcia o d’un món millor. Són els titelles de l’oligarquia espanyola, els més hipòcrites, els més impresentables.
En aquests moments – que han viscut la majoria de les nacions del món que han aconseguit la seva independència – simplement hem de continuar la nostra lluita, convençuts dels nostres drets i dels nostres ideals i sense caure en el seu parany de la por. Hem de lluitar contra ells amb fermesa, perseverància i intel.ligència.
Intel.ligència vol dir bàsicament saber quines són les armes que ens convenen i quines no. Nosaltres no podem declarar la guerra a Espanya perquè no tenim exèrcit. Tampoc no ens interessa anar contra ells violentament perquè no és la nostra manera de fer i perquè prendríem mal. La nostra gran arma és la gent. Que la nostra gent – que cada vegada és més i més – utilitzi tots els mètodes de la lluita no violenta per vèncer la ràbia i la intransigència espanyola. Si perseverem, vencerem, n’estic segur.
Adéu felip, adéu Espanya!!!!
|
Contactes
Registra´t
