| |
ATURADA O NO ATURADA DE PAÍS O SOBRE EL QUE ESTEM DISPOSATS A FER PER SER INDEPENDENTS.
 dimarts 7/novembre/2017 - 12:31  901  0
No sé com anirà l’aturada de país que hi ha programada per demà. La sensació avui és que d’aturada, aturada no ho serà gaire. Ojalà m’equivoqui però la sensació que tinc és que la gent que s’aturarà demà bàsicament és la que ja està aturada: gent sense feina i jubilats. I al seu costat gent amb l’horari molt flexible i gent molt conscienciada.
Si això és així penso que haurem fet un pas enrere important i que Rajoy podrà sentir-se satisfet amb la seva estratègia. L’idea és que els catalans poden fer totes les manifestacions que vulguin, sempre que sigui en festius, és a dir, sempre que no es desestabilitzi l’economia catalana, espanyola i europea. I la meva idea és que Rajoy te raó: si no desestabilitzem res mai no serem independents, perquè si l’estat té el monopoli de la força i nosaltres li cedim el monopoli de l’economia no ens queda res.
Hom pot pensar que ens queda la democràcia, que la cosa està en guanyar folgadament les eleccions el 21 de desembre i continuar allà on ho vam deixar. I estic d’acord amb ells: cal continuar allà on vàrem deixar el 21 de maig però caldrà fer alguns retocs importants al full de ruta. El retoc més important és considerar que no n’hi ha prou amb tenir la raó democràtica, ni simplement la raó, que si es vol guanyar aquesta guerra – pacífica per part nostra i no tant pacífica per part d’ells – s’haurà de tenir també la força suficient per a fer-ho. Si no som més forts que espanya no vencerem espanya per molta raó que tinguem i molt bones formes que vulguem utilitzar.
De fet hem sobrevalorat la raó i hem menystingut la força. Més que fer un repàs a la història del món, sembla que ens haguem guiat pels contes a la vora del foc on sempre guanyen els bons. No. Guanyen els més forts. No és agradable de llegir, però la raó no hi té res a veure. La guerra civil espanyola, per posar un exemple, que la van guanyar els bons. Atila i els seus generals molt bons no eren.
En el cas català la fortalesa és complexa. No tenim un exèrcit. I, com s’ha demostrat, les nostres forces de seguretat són poc més que un zero a l’esquerra si el país viu una situació que te a veure amb l’autodeterminació. Ens queda la gent i la gent poc actuar de moltes maneres. Llavors el que hem de fer és triar aquelles maneres de lluita en les que podem fer més mal a l’altre bàndol per tal d’aconseguir la victòria.
Nosaltres no tenim exèrcit, ni gent preparada per tenir-lo. Abominem el terrorisme perquè considerem que les persones – i per tant – la vida humana, és el més important. A partir d’aquí les coses que podem fer per lluitar per la nostra independència es limiten. Una és óbvia: ser cada vegada més. Ara mateix els sobiranistes són el 75% de la població i els independentistes el 50%. La situació no seria la mateixa si fóssim el 90% de sobiranistes i el 70% d’independentistes. Suposo que es veu clar que tindríem molta més força.
Però què podem fer per tal que els nostres enemics cedeixin i considerin que és millor per a ells la nostra independència que la nostra lluita per la independència ? Jo crec que la resposta és molt senzilla: boicotejar l’economia. Al món capitalista en el que vivim, això dels calés ho entén tothom. Si et poses a discutir de drets, valors etc...que és el que hem fet nosaltres fins ara la discussió es fa eterna i ridícula (els que no et deixen votar et volen convèncer que l’antidemòcrata ets tu ), però quan això fa que la gent comenci a perdre diners a Espanya, a Europa i al món, la cosa canvia. Avui els diners són la religió com a mínim de mig món i ningú no està disposat a perdre’n.
Ara bé, per tal de que els nostres enemics i la gent de fora que s’ho mira i que tant li fot el que ens passi es comenci a preocupar – per a que esdevinguem una pedra en la sabata de l’economia espanyola, europea i mundial – hem de començar per tenir una voluntat de sacrifici important. No es poden guanyar guerres, per molt pacífiques que siguin, sense trencar cap ou, ni cap plat. No va així. Els primers que hem de ser capaços de perdre diners per a que després en perdin els altres hem de ser els catalans. Sinó no hi ha res a fer. No hi haurà mai un reconeixement de la nostra independència, ni un referèndum acordat ni res perquè als nostres adversaris no els hi cal.
Crec que demà serà un dia trist perquè, en realitat, serà el primer dia en que haurem fallat la gent. Però potser m’equivoco i tornarem a demostrar al món sencer la nostra dignitat i la nostra ambició per ser lliures. Però si volem ser lliures també hem de ser conseqüents, la llibertat de Catalunya o ens la guanyem nosaltres a pols o no ens la regalarà ningú.
|
Contactes
Registra´t
