|
ELS FISCALS I ELS MAGISTRATS PODEN DEIXAR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT AMB LA PARAULA A LA BOCA AL COL.LEGI D'ADVOCATS?
dilluns 5/mar/2018 - 04:33 1181 0
Més allà del vassallatge més mesquí, la mala educació més primitiva i el fanatisme més ortodox no puc entendre com uns magistrats, uns fiscal i, sobre tot, un ex-degà del Col.legi de l’Advocacia, més tard membre del Tribunal Constitucional, poden aixecar-se de les seves cadires perquè el que diu el president del Parlament de Catalunya no els agrada. A tots aquests despropòsits, s’hi ha d’afegir la mala educació i partidisme unionista de la Degana a la que ja em vaig referir a l’article anterior i al que em remeto pel que fa a ella.
L’arrogància d’Eugeni – o ara ja és Eugenio – Gay sempre ha estat infinita, però ara, a més, és pública i notòria. Aquest individu ha remenat les cireres des que va néixer i només una miqueta mes tard es va disfressar de progressista, amb algunes pinzellades nacional-catòliques com per exemple estar en contra de l’abortament. Tota la vida ha servit el poder i continua servint el poder perquè forma part del poder i bàsicament això explica que fos Degà del Col.legi d’Advocats i que ara ho sigui la seva filla. Si no canvien les coses és més probable que també ho siguin els seus néts.
Hi ha països que tenen un ascensor social i hi ha països on hi ha una oligarquia enquitada “des del fons del segles” que diria Raimon. Però tot i que això sigui així, jo pensava que aquest senyor, que estic segur que ha anat a un col.legi d’elit, tenia més educació de la que ha resultat tenir. O és potser que les nostres elits només utilitzen l’educació entre ells i pels que consideren els seus vassalls i els seus representants – com per exemple el president del Parlament – no els hi cal.
Que uns funcionaris de l’estat – per molts galons que portin i per molt rang que tinguin – s’atreveixin a aixecar-se de les seves cadires perquè no els agrada que el president del Parlament – representant del poble i no triat a dit com ells, per molt que opositessin a l’inici de la seva carrera professional – és un botó de mostra de com funcionen les coses a espanya. Un funcionari s’atreveix a deixar plantat el president del Parlament i es queda tan ample. Això només pot passar a espanya i el món se n’està adonant que la marca espanya és això.
Ara bé, no és només això la marca espanya, perquè això, més enllà d’una gravíssima falta de respecte democràtic i institucional, podria no tenir més transcendència. El que és més greu és que aquests magistrats que haurien de ser independents segons la sacro-santa costituició que l’oligarquia espanyola no es cansa de potinejar, estan teledirigits des del poder polític i això cada dia es fa més evident. Es a dir, la marca espanya vol dir que, a espanya, els tribunals són la voz de su amo, és a dir, l’oligarquia espanyola, que és qui comanda el PP, el PSOE i el C’s, els principals grups mediàtics, les principals empreses de l’ibex, els alts funcionaris de l’estat, etc...Tot això forma una classe social neofranquista, intolerant i oligàrquica que utilitza magistrats, fiscals, policies com els hi convé. I si un magistrat o un fiscal rep l’ordre de deixar amb la paraula a la boca al President del Parlament perquè parla de presos polítics, doncs se’l deixa amb la paraula a la boca i no passa res, perquè l’oligarquia, per definició mai no ha estat demòcrata.
Els espanyols potser pensen que el seu problema és l’independentisme català. De fet, a la oligarquia espanyola, embolicar-se amb la rojigualda li va de puta mare per continuar corrompent tot el que se li posa al davant, però el que cada vegada és veu més clar als ulls de tothom és que espanya és una nació putrefacta, cancerígena i sense gaires ganes de posar remei als seus mals. Ells, que tant ataquen el nacionalisme català, redoblen els tambors de l’imperialisme espanyol per tal que els seus ciutadans no vegin les seves pròpies vergonyes.
Que els magistrats, els fiscal, l’exdegà Gay s’aixequèssin i deixessin el president del Parlament amb la paraula a la boca no és una demostració només d’aquest imperialisme espanyol que vol tapar les vergonyes de la seva oligarquia, també demostra una altra cosa que és la mar de lògica, que és que aquests individus – fiscals, magistrats, exdegà, degana – són els seus titelles. I si els hi manen que no han de tenir vergonya, doncs no han de tenir vergonya. Si poden enviar un cantant 3 anys i mig a la presó per haver fet una cançó una mica incisiva, quin problema han de tenir per a deixar amb la paraula a la boca al president del Parlament? Cap ni una, naturalment.
|