| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Verd32
|
|
| |
Vull saber...
 dimarts 30/octubre/2007 - 03:31  1207  5
Vull dir tantíssimes coses que no sé per on començar. I això que escriure és de les coses que faig a diari. Em guanye la vida escrivint. Però parlant de la resta no de mi mateix. El més difícil que hi ha en aquesta vida és escriure d'un mateix. Passa sovint quan el que vols treure, tot allò que vols compartir, és important, vital, per cadascú. Quan has de parlar de sentiments. Quan has d'escriure del que t'afecta directament com a persona. Quan has de decidir si comences a donar un gir de 180 graus a la teua vida. I aquesta és la clau que pot resoldre la qüestió. Decidir si la teua vida i la dels que t'envolten ha de canviar. Si tens dret a canviar totes eixes vides. I això no és gens fàcil de determinar. Però cal pensar-ho i decidir-ho. I ara ha arribat eixe moment de prendre decisions. O canvie ara o segurament no ho faré mai.
Cal començar a recòrrer un camí nou... Ara és el moment de pegar un cop de timó i començar de nou. És el moment de buscar nous horitzons. Una nova vida. És evident i ho tinc clar. Com fer-ho? Eixe és el problema amb el que ensopegue tots els dies. Com? Massa obstacles. Massa dificultats. Massa llast que anar deixant caure. Massa errades comeses al llarg dels darrers anys. És el moment de fer-ho però no sé com. De veritat. Sincerament, no ho sé. No puc fer-ho de la nit al dia. Ho he de fer poc a poc. Però, a l'hora, necessite fer-ho ràpid.
M'ha passat per segona vegada un tren que vaig perdre fa més de deu anys i no sé com agafar-lo. No sé com pujar i no tornar-me a quedar a l'andana. M'han estés una mà per pujar-hi. Una preciosa mà. Una meravellosa realitat. Una extraordinària companyia. Algú amb qui mai no podia jo haver somiat. Algú amb qui compartir-ho tot. Algú amb qui tenir una nova vida. Algú amb qui envellir. Algú que mereix ser la persona més feliç d'aquest món. Algú que és bona persona. Algú que té un cor enorme i que vol gaudir d'una vida que encara té per davant. Però continue sense saber com pujar. No sé com agafar eixa mà. No sé com fer-ho per tal de no fer mal a ningú. No sé com deixar enrere tots els fantasmes del passat que em visiten tots els dies.
Hi ha un camí més fàcil. Molt més fàcil. Còmode. Ho sé. Però em resistesc a tornar a agafar la direcció que prenen els que van perdent la vida sense assabentar-se que de vida només n'hi ha una. I s'ha d'intentar. Sé que ho he d'intentar. Que necesssite intentar-ho o possiblement me'n penediré tota la meua vida. Sóc conscient. Però he de fer-ho sense fer mal a ningú, sense generar problemes a ningú i sense perdre algú, molt menut, que és el que més estime en aquesta vida. I he buscar la fòrmula de fer-ho. Vull saber com he de fer-ho...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
isolda |
Cinc anys després ...
Sunday, February 5th 2012, 1:20 PM
Vaig creure, llegir i sentir unes paraules; uns desitjos, uns sentiments ... una persona, un bon home. Després de 5anys, aquella mà estesa, què ni tant sols ha estat acaronada, s'acaba de tancar. Les teues pors, els teus fantasmes, les teues indecissions, la teua manca de força, de voluntad, de creure què tot és possible, han acabat amb tú, amb nosaltres.
Com bé deies, era una mà bonica, tendre, apassionada, sincera, i amb un cor enorme ... i com bé deies, què es mereix ser feliç.
Tornant als orígens he trobat la resposta en aquest escrit; aquest "no toca" què tantes nits d'insomni m'ha fet passar, què tantes energies m'ha consumit, i què tantes llàgrimes m'ha robat.
Tornant als orígens veig què després de 5anys continues on estaves, però més perdut què mai. Ara, menteixes, i ets deslleial; i no només amb mí, sinó amb tú mateix.
Em dol haver-te conegut, ja què, ara sé què existeixes i què sinó és amb tú, res pot ser possible amb un altre. Almenys, ara sé quin és el meu camí, i al què haig de renunciar; amb la lliçó presa, de què de valents en aquesta vida en quedem pocs; i de gent sincera, transparent, què tènen el coratge de viure en som contats.
Una bonica història què acaba on i com va començar: amb un text, amb un missatge penjat en una web.
Sort.
Isolda.
|
|
Nirisla |
No ja res facil
Tuesday, October 30th 2007, 6:06 PM
Cap desicio es facil,i podria dirte enganxat a la ma ,que ten posat ,enganxala fort i fins que duri,pero no es desicio dels altres,els camins mai son facils ,pero ets jove i tens temps de equivocarte mil cops encara,no te quedis parat sobre tot ,avançar per be o per mal i eixecat si no era le cami,els menus se fan grans i tu no pots espera que ell creixi per buscar la teva part de felisitat,agafa la ma,simplement perque es el que vols fer ,i pacta amb el diable si conver pel menut,pero no deixis de ser felis pels entrebancs ,costa molt retrobar els trens perduts
(no te sentis mai presionat per ningu ,el cami es teu i tu sabras que es el que millor as de fer )
anims i emportat una forte abraçada ja saps per on soc
un peto
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
