| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de carpediem
|
|
| |
Carpe Diem pels absents!!
 dimecres 31/octubre/2007 - 09:11  1392  6
"Si en le teu caminar intern, silenciós,
aprens a transformar el que és negatiu en positiu,
allò que et limita però que tu no permets,
allò que et minva però que tu no consents,...
a poc a poc transmutaràs elel plom en or...
i encara que ningú se n'adoni seràs una mica aurífer, ...indestructuble"
Avui s'ha mort un molt bon amic meu...un "amic de vida"...
Amb qui vaig aprendre molt i hi vaig compartir moments molt intensos i irrepetibles...Un dels que em va ensenyar a "viure el moment", a comparti-lo i a gaudir-ne intensament...
Un AMIC amb majúscules que em va fer costat quan era jove, i mentre m'he anat "fent gran" ,...i que em va fer " lliçons de vida"...Lo que no s'aprén a cap escola...Només ho aprens "fent cami", avançant, pas a pas... Ens potràvem 34 anys de diferència...pro un "compensava a l'altre"...L'experiència, la veterania, ... i la rauxa i les ganes de no parar...!
D'aqui a 2 diesa hagés fet 82 anys...Fa poc encara vàrem far alguna farreta potent...Un crac!...Va "invertir en vida" tot el que va poguer...i més!
Només l'ha aturat una malaltia...i les posteriors complicacions de salut..., però fa un parell de dies encara seguia aferrat a les ilusions i recordàbem nits i dies de "vida intensa"...
A les 7 de la tarda, quan ja estava cansat i anava a sopar, jo li vaig dir: " t'en recordes, Modest?...a aquesta hora era la que jo et venia a recollir per anar a fer un tomb...A aquesta hora començàvem "la nit"...I a la hora que ara ens llevem era la hora que tornàvem a casa!..."...I ho vam recordar amb un punt de nostàlgia... Contents per haver-ho fet tants de cops... i alhora, - sense que cap dels dos ho digués...-, amb un punt d'encongiment interior perquè tots dos teníem clar que plegats, no ho podríem tornar a fer mai més...
Com altres de la seva generació, que he tingut la sort de conèixer...ens han deixat "per excés de vida", més que per vells...I és el que em fa pensar - amb certa pau interior...- , que no ha sigut la quantitat ...sinó la qualitat d'anys viscuts!
El trobaré a faltar...Encara que darrerament parlàvem més de present i passat que de futur...Pro, en el meu futur, ell hi seguirà essent !
La llàgrima que em cau mentre escric això, demostra que es queda un buit en una part de mi, i que - en el fons- potser la noticia 2 esperada" m'ha afectat més del que em pensava...Una fiblada al cor..., que - en realitat- tampoc és tant "dur" com em pensava...
Però, malgrat tot, també m'alegra el fet que... , sigui on sigui , estarà content de saber que el meu millor homenatge cap a ell serà viure tant intensament - ...o més , si cal !...- , del que ell mateix em va ensenyar!
"Tens més vida del que podies sopitar i pretendre...
Cull.la tota i ofren-la als absents,
que d'ells és el domini del profund
en que s'engendren desigs i esperances..."
Miquel Marti i Pol
Carpe Diem, mestre!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
kynliu |
et comprenc...
Wednesday, October 31st 2007, 11:18 PM
El dia 26 de Maig, vaig viure això mateix, la meva millor amiga (tenia 84 anys) va tancar els ulls per darrer cop, vaig sentir com si un inmens floc de neu caigues damunt del meu cor i es desfeia tan a poc a poc...
Ella però, m'hauria volgut forta i m'hauria recordat els bons moments viscuts, ella em va ensenyar i donar molt, moltissim, la Rosa era tot amor.
Moltes vegades la sento tan a prop, amb una melodia, un poema, un somriure, una flor! Som afortunats de haber compartit part del camì amb amics aixì, nomes puc enviar-te una abraçada i dir-te que mentre els recordem, sempre seran aquì.
|
|
rateta- |
Un consol...
Wednesday, October 31st 2007, 2:32 PM
Pensa, que avui sents la buidor de la pèrdua, però que demà tancaràs els ulls, recordaràs moments viscuts al seu costat, i sabràs que d'algú com en Modest Cuixart, n'has après un munt de coses: lliçons de vida, converses, tastar una sensibilitat especial, la de l'artista, la d'algú que va posar un gra de sorra per fer avançar l'art del 'nostre' país. Això, a part del tracte humà, de l'amistat, de la companyia, és tot un aprentatge. Espero que trobis una mica de consol en aquestes 'modestes' paraules.
|
|
mont |
EM SAP MOLT DE GREU!
Wednesday, October 31st 2007, 12:59 PM
Suposo que el que pogui dir-te no t'ajudara , pero ralment el haber tingut una amistat aixi t'ha de haber omplert molt, i et seguira omplint perque el seu record sempre perdurara en tu, i alla on vaguis,el seguiras recordant.
Diguem que es llei de vida( a vegades un xic injusta) pero h'es, i poder ens aferrem i ens entusudim a pensar en el futur sense acabar de viure el present,i deixar pasar coses que poder no valorem o no creiem prou inportants,i no acabem de valorar a la gent que tenim al costat i ens obre el cor i els braços,
I si cuand le llegit una llagrima tambe acompanyat la teva,
un petonet i amins perque es tingut una persona que t'ensenyat i t'acompanyat en aquest tram de vida
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
