| |
I un dia...
 divendres 22/agost/2008 - 07:51  1314  3
Quan menys t'ho esperes, el cor et torna a bategar amb força, després de molts anys de fer-ho sense il·lusió, sense sentir les pessigolles a la panxa que et produeix estar enamorat/da d'algú especial, d'algú que et fa sentir el que pensaves que mai més podries sentir, allò que creies soterrat en el més profund de tu mateix/a i que semblava no haver de ressorgir mai més.
I és aquesta sensació que fa que t'aixequis amb més ganes al matí, que facis les coses pensant que, no molt lluny, hi ha algú que pensa en tu i que comparteix el mateix sentiment i que ha posat la mateixa il·lusió perquè aquesta història sigui llarga i doni els seus fruits.
A tu, t'haig d'agrair que hagis entrat a la meva vida amb aquesta força, que m'hagis tornat a fer sentir pessigolles a la panxa i la il·lusió de compartir amb tu la meva vida.
Molt sovint, quan ve la nit,
se m’emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
- negre intens sobre mar blanca -
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m’acostin a ella. Però...
La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se’m moriria
del dolor de no ser prou fidel.
Però sé que no m’he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m’acosti a la poesia dels teus ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva mirada.
Lluís Llach
|
| |
|
Contactes
Registra´t
