| |
Més aventures oKupes a l'Ateneu Barcelonès
 divendres 22/agost/2008 - 01:36  996  1
Ufff! Ja feia dies que no escrivia una línia...coses de l'estiu, suposo.
Mira per on, en l'última okupació a l'Ateneu, ja sabeu, allò de colar-se a llegir una estona al jardí romàntic, o participar en una xerrada, o un concert, o simplement remenar el gin-tònic parant la orella a les converses dels poetes, (d'això se'n diu ecoteur, no voyeur, ja que ho fas amb la orella i no amb els ulls, que d'això també en gasto), vaig restar penjada del poder de'n Jesús Lizano, antipoeta allà a on els hagi, de paraules greus i barba blanca, àcrata, àcid, mamífer i corb. (Val a dir que no sóc gens mitòmana, malgrat que les paraules anteriors semblen desdir-me)
Em truca per telèfon, (per cert he perdut el seu número, sóc una desastra, però no importa, sé que el tornaré a veure), em promet la seva obra, i li dic que jo també tinc una cosa per ell. Curiós de mena em pregunta: què és, què és? I jo...forjadora de somnis inconcrets li dic: Ah! Lizanote, "el cordón de mi corpiño", per fer-lo riure. No, home, no! serà obra per obra, la teva per la meva. No importa que la meva sigui petita i única, és una joieta per als sentits, i no vull fer comparatives que no venen al cas, sé fins a on puc arribar, i no vull comparar un elefant amb una papallona.
Doncs no va després i en Lizano em diu burgesa? Què equivocat que estàs, bon home mamífer, però molt i molt equivocat, jo sóc una hamburguesa! de carn picada, Òstia!!! Aquí ja estava un punt enfadada, perquè, molt àcrata, molt àcrata, però ell "ateneista" (Si ell sabés que jo sóc de les que em colo, però si resultarà que sóc més àcrata que ell que ho proclama a tort i a dret) Bé...ens veurem un altre dia i veurem si podem arribar a ser amics, això va dir-me en LIzano -ja ho veurem, li vaig dir jo, això de fer-se amics no és d'un dia per l'altre Lizanote, l'amistat es fa de mica en mica, amb respecte, intercanvi d'opinions fins i tot si són divergents, comprensió i, com jo dic: a les dures i a les madures, Lizanote, que ja no distingeixo de persona i personatge. Malgrat tot, i després d'aquesta picabaralla dialèctica, mantinc l'admiració per l'obra, voldria adjuntar-vos algun dels seus poemes, però tinc el google que no vol fer res, és una mica perro. Un altre dia. Petons a totes i a tots!!!
|
Contactes
Registra´t
