| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Yeliel
|
|
| |
Si us plau...dibuixa'm un xai!
 dimecres 27/agost/2008 - 07:14  2273  4
...Si us he explicat aquests detalls sobre l'asteroide B612 i si us n'he confiat el nombre és per culpa d les persones grans. A les persones grans els agraden les xifres.
Quan els parleu d'un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai:"com és la seva veu? quins jocs prefereix? fa col·lecció de papallones?"
Us pregunten: "Quants anys t? quants germans són? quant pesa? quant guanya el seu pare?" Aleshores si q es pensen q el coneixen.
Si dieu a les persones grans: "he vist una casa molt bonica, de rajols vermells, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...", no poden imaginar-se la casa. Els heu d dir: "he vist una casa d cent mil francs"; només aleshores exclamen: "q bonica!".
Així, si els dieu q la prova q el petit príncep va existir és q era encantador, q reia i q volia un xai (algú q vol un xai, segur q existeix); s'arronssaran d'espatlles i us tractaran d criatura. Però si els dieu q el planeta d'on venia és l'asteroide B612, aleshores queden convençuts i no t'empipen amb més preguntes. Són així, no cal enfadar-s'hi. Els nens han d ser molt pacients amb les persones grans.
Però esclar, nosaltres, els qui entenem la vida, no ens ocupem dels nombres!
M'hauria agradat començar aquesta història com els contes de fades, m'hauria agradat dir:
"Això era una vegada un petit príncep q vivia en un planeta amb prou feines més gran q ell, i q necessitava un amic...". Als qui entenen la vida els hauria sonat molt més real.
Pq a mi no m'agrada q es llegeixi el meu llibre a la lleugera. Em poso trist explicant aquests records! Ja fa sis anys q el meu amic va marxar amb el seu xai. Si ara intento descriure'l és per no oblidar-lo. És trist oblidar un amic. No tothom ha tingut un amic. I em puc tornar com les persones grans q ja només s'interessen per les xifres.
Per això m'he comprat una capsa d llapis d colors.
Costa tornar-se a posar a dibuixar, a la meva edat; quan les uniques temptatives q has fet són les d'una boa tancada i una boa oberta, a l'edat d sis anys!
Naturalment, intentaré fer els retrats tan bé com pugui, però no estic prou segur d sortir-me'n. Un dibuix pot passar, però l'altre ja no s'hi assembla gens.
Tb m'equivoco una mica amb les mides. Aquí el petit príncep és massa petit, allà és massa gran. Tb em fa dubtar el color del vestit q duia; aleshores faig provatures així i aixà, a veure q. I tb m'equivocaré en alguns detalls més importants. Però això m'ho haureu d perdonar.
El meu amic no donava mai explicacions. Potser es pensava q jo era com ell. Però jo, malauradament, no sé veure els xais a través d les caixes. Potser sóc una mica com les persones grans. Em dec haver fet vell.
es.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
