| |
Sense paraules
 dimecres 7/novembre/2007 - 02:23  1034  0
Potser entendriem les raons del vent,
potser desxifrariem les senyals del bes,
la calma dels instants i la raó del ser,
l'última nit tranquil·la als ulls del matí,
sense paraules potser entendriem el cel,
la terra i els astres, qualsevol desgavell,
i entonarem els càntics i potser entenem,
tantes històries com arriben a la ment.
Sense paraules ja no som tres, ni dos, ni u,
sense parlar-nos aprenem com som qui som,
com despullem el paisatge amb un sol cos,
sense paraules ja som més forts i volem,
escrivim els versos més estranys i fugim,
sense paraules ja no som els qui érem,
potser som la resposta a cada pregunta,
a cada pregó una raó per no ser esclaus,
i viure lliure les èpoques tecnològiques,
i potser restà a una xarxa cibernètica
per no saber més de la mare Terra,
sense paraules potser desxifro el vent,
sense elles l'instant ja es fa present,
i reculo pels segles sense esperar res,
després de totes les coses passades
ja no sóc qui voldria ser ni tu la de sempre,
sense paraules ja no podrem dir-nos allò,
allò tant bonic que empentava l'alba amb els ulls,
ni la pau amb les idees, ni la llum per cap recó,
a la memòria quatre retalls de l'enyorança nua,
per l'esperança encara lliure i tots els móns.
Sense paraules enceniem l'horitzó de cada ull,
reculavem pels camins de l'oblit i cada crit,
entreteniem les albes amb la força de cada llit,
i entre càntic i càntic només restà un poema antic,
un escrit sense paraules ni vers, tampoc cap bes,
un univers on els versàtils rítmitcs tinguéssin lloc,
com un pentagrama antic de vísceres i ànimes,
com un horitzó on les paraules serien l'excusa,
potser llunyana, potser propera, dels nostres ulls,
on les imatges es contraposin amb el paisatge,
on cap paraula sigui dita, cap nom nombrat,
ni mítes numèrics, tampoc la darrera idea,
res, només el silenci que ompla la sala,
només una estona donada a la pell,
com un silenciós joc de carícies,
com els nostres ulls de llum,
ja molls de llàgrimes i tu,
entre les teves ànsies,
has aprés a estimar,
qui sap si avui,
qui sap si demà,
tot tornarà a ser,
tot tornarà a sentir,
serem, sense paraules,
la forma justa de l'amor,
la forma exacte de la forma,
on despullen els versos l'hora,
on no voldríem mai més tenir-nos,
on, sense paraules, som qui som.
|
Contactes
Registra´t
