| |
Oblit dels sentits
 dimecres 7/novembre/2007 - 02:25  1008  0
Obra majestuosa pels sentits oblidats
seguim pels camins més inesperats,
entre les mirades esquives de la gent,
allà on alimentem les ànsies apreses,
allà on sovint oblidem qui som i que fem,
allà on ja no creiem en res més, enllà...
Oblidats pels sentits l'orientació muda,
la situació del bes i la carícia, la musa,
ara que dormo entre les línies et diré
com quan varem fugir del trist ahir,
com quan no teniem més futur difús,
l'obra majestuosa de fragància jove,
d'encís de tardes sota les branques,
allà on ja no hi ha ombres a les llums,
allà on ens creiem lliures i ho som,
on l'oblit dels sentits es manté lluny,
entre qualsevol estat o qualsevol bes,
més enllà de les nits on som germans,
allà on ens oblidem dels sentits, morts,
quan ja no podem creure el que es diu,
l'oblit dels sentits ja no recordarà l'ahir,
ni sentirà la pell amb la pell, cap moment,
allà on oblidem les sensacions allà serem,
entre els ulls de la nit, entre les nostres mans,
oblidant cada instant, cada moment, cada vent,
cada indret de màgia oculta i de vers concís,
a cops lluitant amb el versàtil univers, aviat,
molt aviat, cridant tempestes obscures, lluny,
allà on ja no hi hagin més motius per tornar,
on adormir les nostres ànsies sigui de grat,
on els nostres cossos puguin sentir, vius,
totes aquelles llunes a cels contraposats,
a majestuoses matinades de sol brillant,
allà on les nostres mirades es trobin,
allà serem, com fulles negres a la nit,
com morts anunciades, com la lluna,
que es desperta negre i radiant, pura,
quan ja res ens cal ni és car l'instant,
ara que ja res és el que podia semblar,
ara que l'oblit té la mirada de vers concís,
de preciós símbol absolut cap a l'infinit,
de majestuoses ales al passat precís,
quan despullar el vers no era treball,
ni lluita, tampoc cap força, només amor,
i d'aquesta manera majestuosa venia a tu,
com venia a mi, aquesta manera de ser,
aquest oblit dels sentits que no mentia,
aquestes ganes de tu sense nit ni lloc,
oblit dels sentits enmig de la nit,
allà on les ànsies reposen nues,
on de res ens val creure ni ser,
ja res pot aturar la màgia lila,
la mirada d'escuma blanca i mel,
les teves passes rítmiques al vent,
aquests silencis que només tu saps,
aquest ball de la serp amb el mussol,
aquesta nit on no hi puc ballar sol,
on declino la cop per pendre vi,
on no tinc ganes de ser ni dir,
on no vull per avui el missatge,
on rebutjo l'instant i la tarda.
Ara.
|
Contactes
Registra´t
