| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
N'estic cansada!!
 dimecres 3/setembre/2008 - 04:02  2044  9
Cansada de que em prenguin el pèl, cansada que es confonguin amb mi, cansada que es pensin que sóc qui no sóc ni de bon tros.
Des de fa un temps em veig obligada a amagar-me sota una identitat que no és la meva, tant femenina que em van parir! Per diferents motius, he hagut de suplantar una personalitat que no m'agrada, una identitat masculina que es de fàcil acceptació, pel seu tarannà obert però tímid, divertit però no descollonant, tendre però no tant com perquè es vegi el més mínim tret femení de tots els que s'amaguen rere la màscara. No us penseu que és fàcil, no ho és gens. Menys encara quan les meves relacions amb els homes (i per tant la seva coneixença) han estat més aviat escases, per no dir nul·les. Però m'ha ajudat el fet de no ser una noia... diguem... a l'ús: no m'agraden les flors, ni els cors, odio el color rosa, la roba ni fu ni fa, i li trencaria la cara al cregut de "El canto del loco"; des de ben petita ja em sentia diferent, era jo qui feia de pare quan jugàvem amb les amigues, era la única nena de l'escola que volia jugar a futbol a l'hora del pati... i vaig ser jo la primera persona de la classe en fer un petò a una noia. No. No m'agraden les dones. De fet ni tansols m'agrado jo mateixa (potser per això tanta màscara), però, en el meu afany de buscar bones companyies, aquestes sempre les he trobat en les noies.
Els motius que m'han dut a aquesta doble identitat? No, no sóc en Batman (ho sento, cat!!). Ni treballo pels serveis secrets. Ni tansols tinc un problema de personalitat. Potser és molt més senzill que tot plegat i per això és més difícil d'entendre. Simplement m'agrada, em sento bé quan sóc un noi, i penso que potser seria més feliç si hagues nascut amb una altra cosa entre les cames. Podríem dir que fent-me passar per un noi em sento realitzada, el qual suposa una negació, ja que no em puc sentir realitzada, com a dona, quan no ho sóc... una doble negació. Però com que a l'escola em van ensenyar que "menos por menos es más" m'ho faig venir bé...
M'estic tornant a contradir, perquè abans he dit que no m'agrada i que n'estic cansada, però en canvi és quelcom que em realitza. Sí, i què? Potser això és un altre menospormenosmás, o simplement que la vida, i per tant els que la vivim, no té gens de coherència, i el més important de tot és que no hi ha cap motiu pel qual la coherència hagi de governar les nostres vides. Qui no ha fet alguna bogeria i un cop realitzada s'ha sentit bé, feliç? Potser són aquests moments d'insensatesa i d'incongruència els que ens podrien fer somriure per sempre.
Tant se val, per molt que m'expliqui i em vulgui fer entendre, no m'acabaré entenent ni tansols jo mateixa, però tampoc m'importa.
Estic cansada, crec que aquesta nit em quedaré adormida de seguida, tant bon punt sigui al llit estirada, relaxada i amb la conciència tranquil·la per haver-me tret un pes del damunt que m'ofegava cada cop més, fent-me sentir petita.
Deixaré d'escriure, perquè com més hi penso, més temptacions tinc d'eliminar-ho tot i oblidar-me de publicitar una miqueta de la meva identitat, i una cosa sí que tinc clara: no m'agrada fer esforços en va. Perquè ja diuen que els esforços i l'esport és el que va pitjor pel tabac. (o era al revés?)
Fins aviat.
DC
P.D.: Ieeeps, ke es broma, ke segueixo sent EL Campbell, només que he tingut el caprici d'escriure des d'una altra perspectiva. Jejeje.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Només has de ser tú
Wednesday, September 3rd 2008, 6:04 PM
Tú Campbell, ets qui tu vulguis ser, ets del cantó de l'acera que et vingui més de gust per caminar-hi, Tot aixó no te cap importància, tu ets tu, a mi no m'importa en absolut que siguis en Campbell o la Campbell, per mi seguiràs sent la mateixa persona.
Et seguiré escribint (a vegades enfadada, ja ho saps), però jo també soc així i a aquestes altures ja no vull fingir, si m'enfado no callo ho deixo anar i ja està, ja ha passat la tormenta.
Espero que per tú també passi aviat la tormenta, ja m'ho aniràs explicant.
Ah!! hi ha una llei que diu que els que es diuen Campbell, no poden deixar mai el xat.cat, així que ja ho saps.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
