| |
Adéu pare.
 dimecres 3/setembre/2008 - 05:32  506  3
Em vaig despertar. 5.00 del matí, San Salvador s'aixeca amb platan fregit, frigoles i una mica de café. Carrego les maletes. Em poso el cinturó. Demano de conduir jo. Em poso al volant del Toyota tot terreny, cada curva que deixo enrere després de dos mesos aqui es com un punyal a qualsevol lloc del meu cos. Ara penso, aquell li vaig comprar aigua de coco a aquell nen, allà vaig comprar peix, més enllà marisc, aquesta desviació va al llac de Ilopango...
Arribo al aeroport internacional de El Salvador. Deixem maletes, mon pare m'acompanya. Després de fer un café en el qual la nostra tònica és la de sempre, vaja, penso que la de molts pares i fills (en tó masculí), és a dir, intentant mostrar els menys sentiments posibles...debem ser els homes així.
Em vaig apropar a embarcar. Vol de TACA a Miami. Vaig deixar caure la maleta i els dos vam plorar durant uns minuts abraçats, com pare i fill que s'acomiaden per sempre.
Va ser el primer cop que vaig veure a mon pare desesperat, plorant a pulmó, i ha sigut de les poques vegades que no he tingut coratge per mirar enrere.
Ara, quan hi penso, tinc la imatge del meu pare plorant, destroçat a l'altre canto del aeroport.
Jo, mirada sincera, ferma amb la mà dreta ocupada en un pasaport i un bitllet. A la poca estona hi era un avió, dient adéu a tot allò.
Ara, gràcies a qui sigui, mon pare ja és a Barcelona.
Ara, no valoro tot allò.
Ara, després de pensar-hi, l'he trucat. Li he dit que l'estimo i he tornat a sentir que puc embarcar, aquests cop per fer el viatge al reves. Miami - El Salvador.
Gràcies pare.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
