dani |
Com qui viu per sentir, la vida ens ensenya
Saturday, November 10th 2007, 12:04 PM
... I potser agafar-ho amb calma i aprendre tot el que la vida ens ensenya, pas a pas, pam a pam, preciós poema de Gil de Biedma, molt explícit i clar, què dir?!?... Quan som joves pensem que podem amb tot i que ens menjarem el món sense dubtar-ho, i sí, sembla que això de la vida passa així, seriosament, potser quan ens volem donar compte ja és massa tard, però també és somni i jo crec que és aixi com s'ha d'agafar, quan envelleixi potser rellegiré els versos i em diré: Si, però això s'acaba i encara ets aquí... no podràs tornar enrrere, és un viatge d'anada... Ara mateix em respondria, directament: Deixa'm descobrir que hi ha després, potser -fins i tot- em mereixo un descans, al cap dels anys el tearte ja és massa gran per descobrir-lo tot de cop, amb una sola ullada, i els aplaudiments no són més que el reconeixement, però de què, en nom de qui... Pel fet de viure? Per mi millor el silenci absolut d'un amfiteatre grec, una illa perduda a un mar proper, una dansa de les ones a un instant fugisser, el de la mort, el del descans més llarg.
Preciós poema
dani
|
Contactes
Registra´t
979 
1
