| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de noietdbcn
|
|
| |
Catalans, davant meu ningú es rendeix. Victòria o mort.
 dimecres 10/setembre/2008 - 08:33  1211  2
- Mare, marxo. Els francesos ja varen passar Sant Martí de Provençals, ja varen destruïr el cuartell del nostre Arxiduc, la Masia de Cal Borni de la Riera d'Horta i ara no han de tornar a passar!
- A on marxes fill meu?
- Marxo a morir, mare. Com el pare. Marxo a ser un home digne. Un home que veurà la terra lliure o no la tornarà a veure. Marxo a que la sang dels nostres companys que ha estat bassada per tot el Rec Comtal des del 1705 ha de ser lliurada en vengança.
I així el fill sortí. Camí la batalla. Recorrent els carrers de Barcelona veia com les dones s'acomiadaven dels fills i dels marits qua amb una certa tremolor a les cames marxaven, igual que ell, cap a la batalla.
Crits d'alè que es sentien més fort igual que el soroll de les canonades, el soroll de la mort.
A l'alçada de Santa Maria del Mar, ells varen resistir. Al fons, i amb nomes una setantena de companys varem veure els francesos.
- Catalans. Davant meu ningú es rendeix. Victòria o mort.
La última carrega. Vam respirar fort i vam carregar.
Victòria o mort.
Ara, quan s'apropa els 300 anys encara hi som vius. Això només vol dir una cosa: victòria.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
