| |
La por col.lectiva
 dissabte 20/setembre/2008 - 06:31  1115  3
És evident que per molt que ho vulguem amagar, la por col.lectiva al futur més proper ja és acÃ!. Les anomenades democrà cies euro-occidentals a remolc i a arrossegons del que fan i desfan com i quan ho volen els arquitectes polÃtics i econòmics nord-americans, fan mans i mà negues perquè a lÂ’orde establert no se li note gens cap tremolor ni cap risc o amenaça imminent de trontollar. Acà som al ParadÃs! Feu, si més no, un cop dÂ’ull a la resta del món on a més que no es respecten els drets humans més elementals, de guerres i conflictes de tota mena, i misèria i necessitat nÂ’hi ha a doll. Perquè, doncs, nÂ’hi ha entre nosaltres qui viu tot encaparrat a voler tombar el nostre benaurat i feliç sistema democrà tic i capitalista?." Uns folls desagraïts aquests que sols que tenen ganes de fer soroll i de voler sotragar els mateixos fonaments culturals i religiosos de la nostra vella Europa amb les seues esvalotades i cridòries!. Però el nostre sistema democrà tic i capitalista disposa de les eines i els mecanismes més escaients com per véncer aquestes i dÂ’altres utòpiques rebel.lions (?)". En sentim dÂ’aquestes declaracions i de semblants per boca dels buròcrates estatals una i mil vegades quasi bé cada volta que sÂ’escau algun aldarull social de certa importà ncia contra el sistema establert. El sistema, siga quin siga, sempre té por i sempre sÂ’està a lÂ’aguait que res no sÂ’edevinga que no puga controlar.
Ja fa un bon grapat dÂ’anys -que no sé qui i com- va batejar el nostre "petit món" democrà tic i dÂ’economia capitalista de Societat del Benestar; però ara amb el recent sotrac i ensurt bancari i financer, això sembla que no és ben bé aixÃ; les minses economies dÂ’assalariats i petits empresaris - i alguns també de grans- han començat a esquerdar-se. Hem descobert de sobte que els banquers també han de torcar-se el cul i tirar de la cadena després de fer ús del WC, i que les nostres properes vacances, molts, les haurem de fer de llarga durada apuntats a la llarga cua dÂ’aturats; però el que és pitjor!, els Estats i els seus governs corresponents es troben emmanillats sense poder prà cticament fer res sinó obeir els seus amos de Wall Street, perquè el que és clar, és que ni conservadors ni socialdemòcrates -les dues úniques opcions polÃtiques "establertes"; això sÃ, democrà ticament, ni poden ni volen canviar res dÂ’essencial del funcionament de la nostra societat euro-americana. Algú va dir ja fa dÂ’anys -o jo almenys em recorde dÂ’haver-ho llegit en algun lloc- que a La Casa Blanca de Washington, o bé seia el representant de la General Motors (republicans) o bé seia el representant de la Westinghouse (demòcrates); és a dir; els primers amb interessos en la indústria de la guerra i derivats, i els altres en la colonització electrodomèstica mundial (?). I això segueix funcionant dÂ’aquesta manera encara avui, i si més no, encara més perfeccionat. Cal no oblidar que després de cada Gran Crisi -almenys des que començà el proppassat segle XX- nÂ’hi ha hagut una Gran Guerra, que estranyament tot i havent-se covat i engendrat al rovell econòmic nord-americà , però la terra que sÂ’ha hagut dÂ’arruixar amb sang humana ha estat Europa; i després de cada Gran Guerra, les urpes de lÂ’Imperi nord-americà han arribat encara més lluny i nÂ’han devorat encara molta més "carn" doncs. I si això no té remei, el nostre més pròxim futur com a europeus i com a éssers humans està abocat a omplir les fosses de la història.
|
| |
Clidice |
amb permÃs
Saturday, September 20th 2008, 7:01 AM
estàs fent molt bones reflexions al respecte. Si em permets hi afegeixo un tros de Noam Chomsky a "El miedo a la democracia"
"Los problemas del control social aumentan en tanto que se limita la capacidad de coacción del Estado. Al fin y al cabo, difÃcilmente es una ley de la naturaleza que unos pocos hayan de mandar mientras la multitud obedece, que la economÃa tenga que estar orientada a asegurar lujos para unos cuantos y no a cubrir las necesidades de todos, o que el destino -incluso la supervivencia- de las futuras generaciones sea descartado como irrelevante para la planificación. Si la gente corriente es libre de meditar sobre las causas de la miseria humana (según palabras de Barrington Moore), puede muy bien sacar todas las conclusiones erróneas. En consecuencia, se la debe adoctrinar o distraer, tarea que requiere infatigables esfuerzos. Los medios son muchos; engendrar el temor a un enemigo amenazador ha sido un poderoso elemento disuasor."
Llibre altament recomanable, com tots els de l'autor, és clar.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
