| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tango
|
|
| |
QUE M´HA PASSAT? ajudeu-me
 dilluns 22/setembre/2008 - 05:29  1316  19
Jo era l’alegria de CASA. Fins ara.
En poc temps n’he passat moltes i grosses, i sempre les he superat amb èxit, fins hi tot quan em van diagnosticar el cancer, donava anims als meus familiarsn que estaven molt espentats. Als meus pares, els hi deia tranquils d’aquesta m’en sortiré no patiu, i la meva mare em va dir " tu que ets la que ho pateixes ennsn does anims a nosaltres, i jo li vaig contestar mare jo sóc així". Així va ser hem van operar i va ser com tornar a neixer em vaig treure un pes de sobre important a més vaig tenir sort perque, no s’havia escampat per tant no em van fer quimio.
Pero aquesta última m’ha fet molt mal físic i spicologic, pels que no sapigueu l’història, aquest mes d’agots em van tornar a operar d’ugència després de passar 4 dies amb un dolor insoportable, anant a l’hospital cada día només us dic que el día abans de l’operació em van enviar a casa després de possar-me una bona dosi de morfina, que no hem va calmar el dolor, em pensava que em moria i de poc va anar, el dia 7 em van operar em van treure un tall d’indestí prim que estava podrit, els metxes em van dir que havia tornat a neixer.
Ara no sé que em passa, potser és que he gastat molta energía, potser és que fa massa temps que no em trobo bé, pero no tinc ganes de res, fins hi tot els meus fills que sempre m’han alegrat la vida em fan patir, em poso al seu lloc pobrets tot el que han agut de passar, i no em parlem de la meva germana, els meus pares, el meu company.
Ja no sóc l’alegria de la casa sóc la que els fa patir i aixó em fa tristesa. Desque estic malalta el meu sou és insuficient, per les despese que tennim, i els estalvis que teniem ens els em gastat, total que aquest any no he pogut comprar els llibres
als meus fills i aixó em destroça, qnua em vaig separar vaig prometre’m que no els hi faltaría res del que és necesari. Per sobre de tot sóc mare.
ENTENEU EL QUE SENTO AJUDEU-ME SIUSPLAU. UN PETO.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Lauren |
Cal temps per recuperar-se!
Monday, September 22nd 2008, 12:58 PM
Twist, bonica!
primer, tens una família que segur que t'ajudaran en el que calgui, la teva germana segur.
Segon, a mi em van operar d'una cosa que no era greu com la teva i em va costar vuit o nou mesos començar a trobar-me bé una altera vegada. Fa no res que t'han operat, ves a poc a poc. Jo no vaig poder tenir ajuda, i entenc com et sents. Per això et dic, ves per parts. Primer el més necessari pels nens, però poquet a poquet. Després, no et sàpiga demanar que t'ajudin a qui sigui, per fer neteja, per comprar. Ara et cal reposar perquè el teu cos es pugui recuperar. I els teus fills si els ho expliques ho sabran entendre i t'ajudaran.
Ànims i cuida't molt!
Molts petons!!!
|
|
odi_rabia |
endavant!
Monday, September 22nd 2008, 11:32 AM
ieps! vull comentar però em quedo sense paraules, d'heu ser que tinc mases coses a dir.te però no en trobo la manera o no sé com!
Bé primer de tot dir-te que ets una persona valenta, forta ... i que segueixis tirant milles ... a sakoo .. amunt amunt sempre amunt! costi el que costi!
Pels teus fills no et preocupis, tenen unes de les millors mares que podrien tenir, ells tb s'anadonen de tot el que estas lluitan, i ja voras com t'ajudaran!
i si abans erats l'alegria de la casa .. trankilaa .. k amb el temps tornaràs a ser.ho, n'estic segura! les columnes fortes son dificils d'ensorrar!
i acabar amb un qui vol pot .. i més tu! Ara només em falta dir-te que si necesites res, aqui sempre tindras una petita veueta i un petit capet els quals es posaran en funcionament!
wapa! la meva mare tb està malalta, va estar ingresada .. i no va poder estar amb nosaltres.. però saps què? ma germana i jo estem contentes.. ha sigut una persona valenta .. i ho serà sempre .. ho ha donat tot x nosaltres! i això els fills no u oblidem! molta forçaa i una abraçada enorme! i no oblidis .. nomes hi ha una direccio: ENDAVANT! salut wapixima!
|
|
misselvis |
hola
Monday, September 22nd 2008, 9:57 AM
ostres quan veus que hi ha persones que ho passen tan malament te n'adones de lo be que estas,la salut es el mes important,crec que a tots els que no ens ha passat una cosa aixi,pensem que nosaltres no ho aguantariem,pero veig que quan s'hi troben tothom tira endavant com pot,no s'enfonsen,suposo que nomes ho entens quan t'hi troves,pero a tots /es us tinc un gran respecte i admiracio,sou molt valents,si tu eres l'alegria de la casa,com que crec que aixo va amb tu, doncs no t'ho pots treure de sobre,i ho tornaras a ser perque es dins teu,buenu no se si m'entens es que soc una mica patosa escrivint,molts molts petons!!!!
|
|
bel |
Pels teus pebrots ho aconseguiràs !!!
Monday, September 22nd 2008, 9:17 AM
En el paper de mare no et puc dir ni opinar ja que jo no en tinc ni puc tenir-ne de fills, però en el paper de passar-ho fatal per malaltia si et puc ajudar una miqueta, espero vaja. Sé el que és estar fatal tu i veure que tots els que t'estimen encara ho passen pitjor que tu, tot això et fa sentir molt malament, fins i tot culpable, almenys a mi. Fa 8 anys em van operar d'un tumor cerebral, donava epilèpsia, ja et pots imaginar quin panorama familiar donava el meu estat. Van trigar vuit anys a diagnosticar-ho, em deien que no tenia res, només nervis, imagina com estaven els meus pares, em deien perquè els feia patir d'aquella manera... fins al dia que es va trobar el mal, jo em vaig posar a plorar però de contenta perque veia que tot no era culpa meva. Em van operar i al sortir de quiròfan em vaig quedar amb una cadira de rodes, hemiplègia esquerra, tot paralitzat. Em va caure el món a sobre, no veia cap sentit a la vida que em tocava viure i a més amb maltracte psicològic per part del meu ex. Però el primer fisio que em va veure em va donar un consell, cada dia al matí dir-me a mi mateixa que jo podia fer-ho i pels meus pebrots me'n sortiria. No me'l vaig creure t'ho prometo, però amb paciència i mica a mica a pas de tortuga he pogut veure que tenia raó, me n'he sortit, puc caminar, amb una crossa, puc conduir, he estudiat als 33 anys, vaig poder treballar, un any no, però ara torno a treballar i tothom em tracta com una persona normal, no com un bitxo raro que em trobava jo. Així que el mateix et dic, pels teus pebrots pots fer-ho i tornar a ser l'alegria de la casa, n'estic segura, una forta abraçada.
|
|
arale |
Hola
Monday, September 22nd 2008, 8:37 AM
No vulguis correr, hi ha coses i moments q requereixen els seu temps, i ara has de mirar per tu...i si estàs direferent, be, no podem estar sempre al 100 x 100, es impossible...
Potser, no fa falta ser tan valent, no ho se, pro a vegades ens fa falta q ens cuidin una miqueta, q ens mimin... deixa't mimar i ja veuràs com et vas recuperant amb mes força veient tots els q t'estimen, q segur q en son molts!!!
Jo per la meva part, t'envio una abraçada plena d'energia, a veure si ajuda a q tornis a ser l'alegria de la casa!!
Un Muakis!!
|
|
mrcs72 |
Mmmmm
Monday, September 22nd 2008, 7:46 AM
Twist. Aixeca´t guapa. Per molt preucopada que estiguis per tot, el més important és que encara estàs aquí i has superat dues operacions molt dures. Això ja és motiu d´alegria reina. I no pateixis pel que et vas prometre sobre els teus fills, ja que relament no has fallat en res. No estem en aquesta vida per ser super homes o super dones. Estem aqui per viure les coses bones però també les dolentes. I ara te´n toca una de dolenta que de fet si ho pensas be ja ha passat. El tema material queda en una altra banda. Els teus fills no et diran mai que aquell any no els vas poder comprar els llibre, ja que aquests moments els recordaran com els dies en que la seva mare va tirar endavant. No podem correr més que els problemes, ni tu ni nigú. L´unic que podem fer es viurel´s per superar´ls, i això ho has de tenir molt clar. Ets forta, ets bona, ets optimista encara que ara no puguis somriure. REcorda per uns moments com erets i ben segur que tornaràs a ser igual, però no corris. Ningú et demana mes del que pots fer. Per tornar a la vida que tenies, primer t´has de cuidar i t´has d´estimar, i si no en tens ganes pensa en els teus fills i fes- ho per ells. Ben segur que t´ho agrairan.
Au va twist, avans d´acavar aquest comentari vull que facis un somriure de macaca, jeje. Encara que sigui petit. Jo te´n passo un de chimpancé. jeje.
Aviat pujaré a Begur i farem uns riures amb ta germana, que també t´estima molt.
Au deu guapa. Ánims.
|
|
abril76 |
Per què a mi?
Monday, September 22nd 2008, 6:39 AM
Qui no s´ha formulat mai aquesta pregunta?
És cert,la vida et pot dar cops molt durs.Però si una cosa bona tenim els éssers humans, és que per moltes patacades que et donguin,més tard o més d´hora ens sabem aixecar.
Possiblement el teu caràcter enèrgic, positiu que has exterioritzat aquest temps, ara et passa factura.
Però com tu bé has dit, t´hen sortiràs d´aquesta, tot és qüestió de temps.
Demana ajuda si cal.Però valora el que tens i tira endavant.Tens una família que t´estima moltíssim, per això de la seva preocupació, és innevitable.
Sigues forta, tu pots, lluita pels que tens al voltant i tant t´estimes i t´estimen.
I voràs com mica a mica, tornaràs a ser tu.
Un petó molt fort.
|
|
cat_woman |
DONCS JA HAS COMENÇAT
Monday, September 22nd 2008, 6:10 AM
Guapa,és molt i molt dur el que has passat,però si una vegada vas aixecar-te,ara també!!!!!!!!Tens valentia,se´t nota.
De vegades totes les desgràcies venen juntes,peró aixó enforteix a la persona,encara que crec que tú ja ets prou forta.
Tens una familia que t´ajuda i això és molt important,has superat una malaltia que no tothom se´n surt.
Tot depend de tu,busca una altra vegada l´alegria que tenies,segur que simplement s´ha amagat una mica i pensa que tens molts amics,virtuals inclosos,o sigui que ja saps ANTE UN BAJON ESCRIBE UN BUEN BLOCÓN!!!
PETONS MACA I ANIMS.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
