| |
Anècdota.
 dimarts 23/setembre/2008 - 09:51  415  3
Bé, avui un dia intents en la feina, des de les 15:30 fins les 3 de la matinada, perquè com que demà és festa, el dia de la mercé, doncs tocava sessio golfa. Resumint.... NO ME SIENTO LAS PIERNAS!!!!!!!com diria en Rambo xD!
Avui m'he trobat a la tarde al Serrat, amb uns amics seus i amb les seves palomites dolces, aquelles de coloraines. Jo, al veure, m'emocionat que li he dit " home Serrat, tinc tots els seus discos, magrada molt les teves cançons, sobretot, mediterraneo, paraules d'amor, temps era temps"... El Serrat reia i em deia " una joveneta com tu i maca, caram quin honor" i jo tota vermella, per dins deia " buenu.... tampoc cal home " jajajaj . Passaren una hora i mitja i a la sortida de la sala, me'l torno a trobar que marxava i jo tope disco -fashion li guinyo al ull i li dic " senzilles i tendres" i els meus companys de la feina es van començar a petar-se de riure però molt dientme " nena que friki i que motivada ets quan veus un famós" jejeje.
Despres, hi hagut una tarde a part de riures, també de llàgrimes. Un home gran, se'l veia fotut de salut, sincerament. Estava allà a la porta amb dues entrades a la mà, a veure una peli. Ell esperava i esperava, però aquella persona no arribava, el veies que voltejava per la zona i no la trobava. Sortia i entrava per la porta del cine i no venia... i veient aquella imatge i la seva mirada tristona, m'han caigut una mica de llàgrimes, sé que sona a pelicula, però era real aixo, m'ha fet molta pena i no sé, ha estat com recuperar la meva sensibilitat, però ara tirant cap a empalagosa, cosa que l'hauré de barnissar una mica, perquè a mi la sensibilitat empalagosa em carrega moltissim, per tan, limits em posaré.
M'adono que vaig massa ràpida en recuperar els meus cinc sentits, crec que em calmaré i aniré una mica a poc a poc, perquè sovint quan les coses es fan tant rapidament sempre hi pot haver una caiguda molt ràpida i molt avall.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
