| |
Darreres llàgrimes per tu, o apologia a Ana Belen.
 diumenge 5/octubre/2008 - 11:26  1150  0
No puc oblidar-me de tu. Suposo que aixó ens passa a tots, però tot i que tu ja ni recordaràs el meu nom, jo no puc oblidar-te. No és algo continuat, com abans, només moments. L'altra nit, mentre estava de vacances,em vas vindre al cap i se me va afonar tot. La festa, els xics que reien al meu voltant, el bar sencer que m'animava mentre jo cantava 'La puerta de Alcalá'. Els nois als que bese, aquells que em somriuen, els que volen conéixer-me millor. I jo els dic a tots que no perquè encara em fa mal pensar en tu, en tot el que no vaig tindre amb tu, en tot el que no he dixat de tindre, tant de temps després.
Anit vaig veure un noi força semblant a tu. Un músic. Tant, que em vaig ficar blanca i no vaig poder recobrar el color fins que no vaig veure que era fill de Ana Belén i Víctor Manuel (per cert, un concert preciós). Lo pitjor de açó és saber segur que mai tornarem, perquè no hi ha lloc on tornar. Suposo que anirà passant a poc a poc, com les roses quan es desfullen. Mentre tant, a la meua terra la dauror inunda tot amb el seu vel tardorenc.
I com diria el únic, el gran, ja no t'estime, és cert, però quant et vaig estimar! és tan curt l'amor i és tan llarg l'oblit...
|
Contactes
Registra´t
