| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Adeu muses!! Us podrieu haver acomiadat, almenys!!
 divendres 10/octubre/2008 - 08:16  1875  5
Ja fa dies, masses, que em ve de gust escriure alguna cosa. Però tinc el síndrome de la fulla en blanc (en aquest cas la pantalla): miro l'espai buit, sense una sola lletra i em disposo a començar. Tinc mil puntes de fil en una sola madeixa, i no sé quina punta estirar per començar a teixir alguna història. Cap d'aquestes puntes em satisfà del tot, no m'acaven de convèncer. Podríem dir que, des de fa un temps, les muses m'han abandonat (si és que algun cop han estat amb mi) i la inspiració em gira l'esquena. Jo m'hi esforço, per allò de que quan vinguin les muses que et trobin treballant, però res. Ara mateix dec haver estat 15 o 20 minuts mirant la pantalla sense ni tansols pensar en la propera paraula que hauria d'escriure. La meva carrera d'escriptor, que no ha començat, ja s'està exhaurint, em sembla.
En fi... potser un dia d'aquests tingui un brot d'inspiració, cosa que ara per ara em sembla molt dubtosa, però de moment estic veient que sóc capaç d'escriure un parell de paràgrafs, i m'he alegrat, mira.
També pot ser, en el cas d'ara mateix, que l'alcohol ingerit durant unes quantes hores m'ennuvoli el cervell i les muses se l'olorin de lluny, evitant d'acostar-se a la font de tanta intoxicació. Però no seria el primer cop que escrit en aquest estat, i altres vegades n'he aconseguit un rendiment força millor, la veritat.
Sigui com sigui, tinc l'esperança que aquestes quatre frases inconnexes em serveixin per agafar embranzida de cara a un futur no molt llunyà.
Bona nit a tothom, i recordeu: si beus, no pretenguis escriure amb el mateix resultat que en sobrietat. Si no puc ni parlar gairebé, com puc pretendre escriure?
DC
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campbell |
Vegana...
Saturday, October 11th 2008, 8:35 AM
això és perquè el meu amor pel català està per damunt del meu amor pels fluïds etíl·lics. Ara bé, si en estat sobri, vaig escrivint tot seguit, d'una sola tirada, he de confessar que ahir a la nit quan escrivia ho feia a trompicades, i que vaig haver de fer moltes correccions abans de donar el post per acabat, jejeje. I que tampoc estava al borde del coma, dona!!
Ah, i jo sempre he estat més de parlar amb estàtues que d'abraçar fanals, que ho sàpigues. ;·p
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
