| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Alinais
|
|
| |
Dia gris, ho sento...
 diumenge 12/octubre/2008 - 02:33  1203  12
Em sento trista…i no ho puc evitar…Hauria de tenir remordiments? Fa un temps hauria dit que si, ara penso que no pas…No he arribat al punt en què la tristesa et cega a la racionalitat…Sé que tinc molts motius pels quals no hauria d’estar pas trista; tinc una familia genial, una feina que m’encanta, que em fa somriure cada dia i que em permet, alhora, guanyar-me la vida…I ara m’he quedat pensant, he tingut un lapsus molt trist (i què més tinc a banda d’això?) Què trobo a faltar? Amics…bé, en tinc uns quants (molt poquets) però no sempre hi són, ara però, no vull em vull posar a jutjar amistats; en primer lloc perquè no crec que sigui ningú per a fer-ho, en segon lloc perquè no em vull posar més trista encara…Parella, un tema enrevessat, crec que tota una utopia, almenys per a mi…I el més important, salut, bé, n’hi ha de molt pitjors cert, però de tant en tant em fa la punyeta i quan això passa em quedo asseguda veient com les oportunitats passen pel meu davant i jo no hi puc participar, és com aquell somni horrible en què vols cridar i no pots, en què vols córrer i les cames no et responen…Sóc egoísta per pensar en allò que no tinc i que possiblement és menys del que no té algú altre? Crec que no, visc la meva realitat, amb tota l’esma que puc, aferrant-me a l’esperança, cercant i perseguint somnis, combatent la impotència amb soletat, perquè no tinc ningú al costat amb qui parlar-ne…I perquè de fet, encara sóc jo qui ajuda la resta a combatre els seus “problemes”, mentre els meus es consumeixen sols…A fi de comptes, diuen que n’hi ha de pitjors i que l’Anna és i ha de ser forta…perquè sempre té un somriure…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
pantera |
Noia t'entenc perfectament!
Sunday, October 12th 2008, 5:47 PM
Mira, jo mateixa també tinc dies en ke el meu cap pensa massa, i és lo ke dius tú tinc una família supermaca, ke es preocupa per mi, tinc una bona feina ke m'agrada molt, i tinc uns amics fantàstics, però també penso ke m'encantaria ser feliç amb un home a la meva vora, viure moments bonics, i feliços tots dos junts, però això son temporades o dies grisos com dius, pero tot passa i has de tirar endevant, perque mai se sap kan et podras enamorar, potser serà demà mateix, com d'aqui ves a saber kan, però s'ha d'aprofitar akest temps, perque aquesta vida ens espera moltes coses, i ja saps ke pots contar amb mi per lo ke vulguis, aki ja tens una amiga.
Molts petons i animat.
|
|
campbell |
Aliiiiiiiiiiiii!!!!
Sunday, October 12th 2008, 3:37 PM
Ke vol dir això? No, no, no. La Alinais no pot ser que estigui trista. Espera que truco a les Nacions Unides que enviïn un escamot d'animadors d'emergència...
Uix, m'han dit que els tots enfeinats, però que si vull ho puc fer jo mateix, jejeje.
Ànimus, Anna, i no deixis que el teu somriure amagui el que hi ha al darrere... però es que tens un somriure... jejeje.
un peto, guapa i endavant!!!!
|
|
Yeliel |
Cap remordiment!!
Sunday, October 12th 2008, 3:35 PM
Ei, guapissimaa, de cap manera has de tenir remordiments per estar trista, només faltaria. És cert q de vegades ens queixem pq si, po fins i tot quan no ens falta de res tenim dret a estar tristos, de tant en tant.
Em sento força identificada en tu en alguns aspectes. Jo, ahir mateix, tb em vaig adonar q fa unes setmanes, o potser ja mesos? q no tic tan be com solia estar.
En fi, q tots tenim dies d'aquests, o males temporades; po ja veuras com ben aviat arribaran els temps millors q ens esperen.
Tu, per si de cas, no perdis mai el teu somriure, ni quan estiguis trista, pq mai saps en quin moment algú se'n pot enamorar.
Fins araaa!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
