| |
...deixant estela...
 dijous 29/novembre/2007 - 04:20  1233  1
"que el mateix riu de vida que corre dia i nit per les tevers venes, passi també a través del món dansant amb rítmic compàs" - Tagore -
Aquests dies de Tramuntana, amb el cel seré i clar, cada capvespre i cada nit m’he fet un fart de mirar al cel...El cap de setmana per contemplar i gaudir de la potenta, encisadora, enlluernadora i fantàstica lluna plena...La resta dels dies per a gaudir plenament de l’espectacle del cel estrellat...
“Mil milions de punt de llum!!...”...que guspiregen i brillen en la foscor...els miro, remiro i admiro mentre faig una passejada vora mar per fer una bona “desconnexió” del dia... Puntualment, - encara que ara no sigui la temporada més activa..-, un fil de llum es deixa veure per uns segons...Un estel filant...Fugisser, breu, ..pro acapara tota la meva atenció...
Tots “som pols d’estel”...Tots podem brillar i guspirejar...Tenim dies de núvol, boira, pluja, tempesta...i nits fosques, que arriben a semblar “eternament fosques”... Pro si al cap dels anys no hem deixat estela, no hem sigut capaços de brillar amb llum pròpia...No haurem sigut més que un efímer i passatger estel filant que apareix i desapareix esvaint-se en pocs segons...
Vida, molta vida!
ELS MEUS ULLS AQUÍ
Quan el vent és l’antic amic
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Quan el mar és l’antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Lluís Llach
|
Contactes
Registra´t
