Xat Catala
Entra Registra´t
     
 
La meva foto

Benvingut/da al meu bloc!

Yeliel ha escrit 13 articles i te 54 comentaris. L'últim article ha estat fet el 24/04/09

perfil de'n(na) Yeliel | àlbum de fotos de'n(na) Yeliel

   
Espai
Espai
   
 

Article del bloc de Yeliel

Espai
 

"L'home q va confondre la seva dona amb un barret"

Data dimecres 22/octubre/2008 - 09:56 Icona 2427 Data 8

Segur q quan us desperteu als matins, pareu el despertador sense ni mirar-lo, allargant la mà potser sense ni obrir els ulls; i moltes vegades enceneu els llums sense necessitat de mirar on és l’interruptor (la mà ja hi va sola), o teclejeu a l’ordinador mentre teniu la vista fixa en la pantalla, o sou capaços d’encendre un llum en la foscor més absoluta; i segur q tots aquests moviments quotidians els feu instintivament i sense preguntar-vos quin deu ser el miracle que ens dóna la possibilitat de poder-los fer. Igual q ho feia jo abans q aquest genial llibre caigués a les meves mans.

Es tracta del llibre “L’home q va confondre la seva dona amb un barret”, sí, el títol sembla còmic, i enganya molt, pq és un llibre escrit per un famós neuròleg (Oliver Sacks), on explica uns quants casos realment estranys q s’ha trobat en l’exercici de la seva professió. Són casos realment curiosos, i avui us n’he volgut mostrar un especialment, q em va impactar molt. “La dona desencarnada”, on s’explica el desconegut sentit de la “propiocepció”. (Tots els casos q apareixen al llibre són ben reals).

Bé, no m’enrollo més, aquí us passo un fragment del text. (I us aconsello el llibre, crec q val la pena).

"Els altres cinc sentits són oberts i evidents; però aquest, el nostre sentit ocult, no va ser descobert fins als anys noranta del segle passat, per Sherrington, que el va anomenar “propiocepció”, perquè és indispensable per tenir el sentit d’un mateix; només gràcies a la propiocepció, per dir-ne així, sentim els nostres cossos com a propis, com una “propietat” nostra.

Cristina era una dona forta i vital de 27 anys. Duia una vida plena i activa i gairebé no sabia q era estar malalta. Per això es va quedar bastant parada quan un dia van descobrir q tenia càlculs biliars i q se li havia d’extirpar la vesícula.

El dia de la intervenció Cristina es trobava molt malament. No s’aguantava dreta, a menys q es mirés els peus; no podia agafar res amb les mans, q li anaven d’una banda a l’altra, a menys q se les mirés fixament. Quan allargava la mà per agafar alguna cosa, o intentava portar-se els aliments a la boca, les mans no li arribaven o bé es desviaven incontroladament, com si hagués perdut una part essencial de la coordinació.

- Ha passat una cosa terrible – balbucejava, amb una veu monòtona i fantasmagòrica- no em noto el cos, em noto estranya…desencarnada.
- És extraordinari – digué l’especialista- No havia vist ni llegit mai una cosa així. Tenen raó: ha perdut tota la propiocepció, des del cap fins als peus.
- Hi ha possibilitats de millora? – va preguntar Cristina
Ens vam mirar, la vam mirar…
- No en tenim ni idea.

Li vaig explicar q hi ha tres coses q ens proporcionen el sentit del cos: la vista, els òrgans de l’equilibri i la propiocepció, q és el q ella havia perdut.Normalment funcionen totes tres juntes; si una falla, les altres, fins a cert punt, poden compensar-la o substituir-la. Li vaig donar l’exemple concret d’un pacient meu q, incapaç d’utilitzar els òrgans de l’equilibri, utilitzava els ulls. També li vaig parlar de malalts q presentaven uns símptomes semblants però limitats a les cames i q havien de compensar aquest dèficit utilitzant la vista. I vaig afegir q, si a un d’aquests malalts se li demanava q mogués les cames, era molt possible q digués: “sí doctor…així q me les trobi”.

Cristina s’ho escoltava molt atentament, amb una mena d’atenció desesperada.

- Així doncs, el q haig de fer ara – va dir lentament – és fer servir els ulls en cada una de les situacions en q abans utilitzava la..com en diuen? Propiocepció. Ja m’he adonat, q puc perdre els braços, em penso q els tinc en un lloc, i resulta q no hi són. Aquesta “propiocepció” és com la vista del cos, és la manera q té el cos de veure’s a si mateix. I si aquest sentit desapareix, el cos no es pot veure, per tant, sóc jo qui l’haig de veure.

Era una sort q Cristina mostrés una fortalsa com aquella des del començament, pq el dany provocat a les fibres propioceptives persistia , i no hi va haver cap recuperació neurològica, ni al cap d’una setmana, ni al cap d’un any, ni tampoc posteriorment. De fet, no n’hi ha hagut cap en els 8 anys q han passat des d’aleshores. Si bé ha estat capaç d’anar tirant a base d fer un tipus d vida molt especial, amb adaptacions i ajustos d tota mena.

Més tard la vida es va reafirmar, com és habitual, i Cristina va començar a moure’s. Al principi no podia fer res sense utilitzar els ulls, el seu cos s’aclofava irremissiblement així q els tancava, s’havia de controlar amb la vista, fixant-se atentament en cada una de les parts del cos mentre les movia, amb una concentració gairebé dolorosa.; els seus moviments, controlats i regulats de manera conscient, eren extremadament maldestres, artificials…però de seguida van començar a ser més modulats, més gràcils, més naturals, si bé encara totalment dependents de la utilització de la vista.
Una cosa semblant va passar amb la veu: al principi s’havia quedat pràcticament muda, però ara també havia après a “projectar” la veu, com si s’adrecés al públic des d’un escenari.

Però tots aquests recursos, en el millor dels casos, no eren més q solucions parcials. Li feien la vida possible, però no normal. Cristina va aprendre a caminar, a viatjar en transports públics, a dur a terme les seves activitats quotidianes…però a base d’exercir una vigilància extrema i de fer les coses d’una manera estranya, q podia deixar de funcionar si l’atenció disminuia. Si menjava i parlava alhora, o si desviava l’atenció cap a alguna altra cosa, agafava els coberts amb una frça dolorosa i les ungles i les puntes dels dits se li tornaven blanques a causa de la pressió;però, si deixava d’exercir aquesta pressió dolorosa, les seves mans inertes deixaven caure els coberts immediatament. No hi havia terme mitjà.

Va estar gairebé un any ingressada al servei de rehabilitació de l’hopital. Finalment Cristina va ser capaç de tornar a casa seva, amb els seus fills. Però Cristina, continua sentint, a causa de la seva pèrdua permanent de propiocepció, q el seu cos està mort, q és irreal, q no li pertany…q no el port fer seu. No troba paraules per definir aquest estat, ella no troba paraules, però nosaltres tampoc.. I també a la societat li falten paraules, i comprensió, per casos com aquest.
Als cecs, almenys, se’ls tenen consideracions, som capaços d’imaginar el seu estat i els tractem en conseqüència. En canvi, quan Cristina puja a un autobús, amb dolorosa dificultat, no rep més q incomprensió i protestes indignades: “q li passa senyora…q va borratxa?”, i ella q pot contestar: “no tinc propiocepció”?.

Cristina està condemnada a viure en un món indescriptible, inimaginable. (De vegades s’enfonsa. No ho fa mai en públic, però sí davant meu):
- Si pogués arribar a sentir alguna cosa!- em diu – però ja no recordo q és això…jo abans era normal oi? Oi q abans em movia com l’altre gent?
- Sí, esclar q si.
- No és tan clar. No m’ho puc creure. En vull proves.
Llavors li ensenyo un video domèstic on surt ella amb els seus fills, un video grabat unes quantes setmanes abans de la catàstrofe."



Espai
Spacer
Espai
   
  Escriu articles al teu bloc
Espai
 
 

Comentaris sobre aquest article

Espai Espai
 
Picture
bruixot

Receptors propioceptius

Date Sunday, November 16th 2008, 10:09 PM

Els coneixia desde jovenet, els tenim repartits per tota la pell junt amb els receptors del dolor, ens ajuden a sentir la pressió contra la pell. Pobre noia, desconeixia aquesta carencia neurológica, a part del que has dit, no sentirá las caricias dels que estima...

Spacer

Picture
albert76

..........

Date Wednesday, October 22nd 2008, 6:22 PM

Yeliel!!jo quan em llevo a les 5 del mati penso coses molt dolentes!jejejjeeje

Spacer

Picture
misselvis

hola

Date Wednesday, October 22nd 2008, 5:24 PM

no sé que et deu passar per el cap, deus preguntar-te que perquè a tú entre tants milers de persones i es clar has de tirar endavant com puguis, aquestes malalties fan tremolar de por, però gràcies per l'article, no en sabia res d'aquesta enfermetat.

Spacer

Picture
kynliu

Yeliel

Date Wednesday, October 22nd 2008, 1:39 PM

Jo tb he llegit aquest llibre, i com tu el recomano a tothom.
Merci un cop mes!

Spacer

Picture
bertran

Els casos rars,

Date Wednesday, October 22nd 2008, 1:22 PM

aquells que passen molt de tant en tant o son únics, ajuden moltíssim a entendre com funciona tot. Posem per cas que si la Cristina no hagués anat al metge, no haguéssim tingut cap cas per estudiar i entendre la propiocepció.

Si, per exemple, aquesta malaltia neuronal està originada en un error genètic podriem saber gràcies a la Cristina, i a altres casos, on rau el gen responsable. I amb aqueta informació podriem actuar amb antelació com saber si un embrió abans de néixer ja porta aquest problema o bé de quina proteina n'és responsable i mirar de proporcionar-li la correcta.

Spacer

Picture
Poetigat

Molt interessant...

Date Wednesday, October 22nd 2008, 10:53 AM

...gràcies Yeliel. No som res!

Spacer

Picture
Vegana

les malalties neurològiques

Date Wednesday, October 22nd 2008, 10:49 AM

són increïbles, i absolutament desconegudes en la majoria dels casos.

Vaig tenir la sort de poder conviure un temps amb una gata a la que li havien danyat una part del cervell per provocar-li múltiples lesions neurològiques... i em va ensenyar que la força de la vida és absolutament immensa en les situacions més adverses.

Spacer

Picture
viking

això

Date Wednesday, October 22nd 2008, 10:36 AM

fa posar el pels de punta.!!

Spacer

Espai
 

Escriu el teu comentari per aquest article

Espai Espai
Espai
  Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't
   



Més articles

 

Vols llegir més articles escrits per Yeliel? Aquí son els últims articles.

 
Bullet La llegenda de l'empresari
  Data 24/04/09 Icona 2280 Data 3 comentari/s  
Spacer
Bullet No tant a la teva manera
  Data 20/03/09 Icona 1317 Data 1 comentari/s  
Spacer
Bullet El formatge!! Qui s'ha
  Data 06/02/09 Icona 1752 Data 4 comentari/s  
Spacer
Bullet Tard, tard, q arribo
  Data 01/01/09 Icona 1475 Data 5 comentari/s  
Spacer
Bullet Les vaques sagrades
  Data 24/09/08 Icona 6105 Data 14 comentari/s  
Spacer
Bullet Si us plau...dibuixa'm
  Data 27/08/08 Icona 1978 Data 4 comentari/s  
Spacer
Bullet No sé si mai us he
  Data 26/08/08 Icona 1516 Data 5 comentari/s  
Spacer
Bullet PC rebel? "Mano
  Data 11/08/08 Icona 1789 Data 2 comentari/s  
Spacer
Bullet Malaltia de Sudek (o
  Data 01/08/08 Icona 2612 Data 1 comentari/s  
Spacer
Bullet Per tu, Jofre, pq ets
  Data 20/07/08 Icona 1563 Data 1 comentari/s  
Spacer
Bullet Manipulació del llenguatge
  Data 13/07/08 Icona 1665 Data 2 comentari/s  
Spacer
Bullet Els papalagi no tenen
  Data 06/06/08 Icona 1887 Data 4 comentari/s  
Spacer
Espai
Espai
Espai

Cerca al meu bloc

 


Donar un cop d'ull a tots els blocs
Espai
Spacer
Espai

Articles antics

Maig

 
 
 
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
 
 
 
 
 
 
 

Abril

 
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
 
 
 
Espai
Spacer

Referències

Col·labora!
Spacer
Contacta amb el suport / Avisa'ns d'abusos
Spacer
Posa'ns als favorits
Spacer
Política de privacitat, Termes d'ús & Legal
Spacer